La filosofia, com a ciència, és pura i simplement l’estudi del perquè de les coses materials i immaterials

En un període d’història com l’actual, quan els conceptes, les idees i fins i tot els principis sorgeixen de no se sap on i la majoria tornen a desaparèixer ràpidament cap a l’oblit més absolut, potser ens faria falta una mica més de serenor i meditació per arribar a comprendre què li està passant a la societat actual, i sobretot per què li passa. Ara, quan el simple fet de pensar és un bé poc o gens preuat i la immediatesa i proliferació dels missatges sembla ser l’única cosa a tenir en compte, considero que ens hauríem d’entretenir una mica més a utilitzar l’enteniment, pel que ha estat creat, és a dir: per pensar. No sembla massa assenyat dilapidar la nostra energia mental en prémer de forma compulsiva els botons d’una pantalleta lluminosa. La filosofia, com a ciència, és pura i simplement l’estudi del perquè de les coses materials i immaterials. Aquesta definició no té res a veure amb els conceptes universitaris o les definicions retòriques dels grans pensadors, simplement es limita a expressar una veritat com un temple. La velocitat i la modernitat, les presses i la tecnologia han passat per sobre dels conceptes expressats antigament, aquells que naixien del pensament i del raonament. Abans, la humanitat es trobava en un estat més natural sense aquests condicionaments totalment artificials que ens envolten ara i que impacten cada dia milers de vegades al nostre cervell, gairebé sempre amb total i absoluta inutilitat. Ramon Llull, el gran pensador mallorquí, fou precisament un avançat al seu temps, en els aspectes de treballar el què, com i de quina manera de cada una de les coses, ja fossin materials o incorpòries. El filòsof, pensador, poeta, religiós i també enginyer i humanista va escriure al llarg de la seva vida 265 obres identificades i de ben segur una quantitat similar que ell mateix va destruir o es van perdre per sempre. Alguns podran dir que el component i la perspectiva religiosa de Llull desvirtuen els seus treballs des del punt de vista humanista, però aquest és clarament un concepte erroni. El gran mestre va lluitar tota la vida per intentar explicar els principis escolàstics de l’època a partir de la raó i l’enteniment humà, la qual cosa, sens dubte, no era un objectiu en absolut senzill. Precisament el beat mallorquí va aprofundir tant en aquest estudi que més d’una vegada va estar quasi considerat com un heretge. De fet, el famós inquisidor gironí Nicolàs Eimeric, després de la mort de Llull va lluitar aferrissadament per tal que tota la seva obra fos destruïda per herètica, encara que afortunadament no ho va aconseguir. Per demostrar la validesa actual del pensament lul·lià, expressat a bastament fa més de 700 anys, parlarem una mica de les Cent formes, que no és ni més ni menys que la definició i explicació dels cent elements materials i espirituals que dins de la filosofia o Art de Llull, explicaven tots els components de la existència. Evidentment no podem reproduir aquí aquestes 100 qüestions, però sí que en triarem unes quantes que ens demostraran com l’essència de les coses i del pensament humà no ha canviat al llarg dels segles. Fent una molt reduïda selecció podríem destacar les següents definicions lul·lianes: Fantasma: “És la semblança (o imatge) que la imaginació treu de les coses.” Nosaltres podríem afegir que és la imatge irreal, no existencial, d’éssers o coses que la memòria o la intel·ligència fan aparèixer amb l’ajut de la imaginació. Actualment hi ha una derivació d’aquesta forma: hi ha molts éssers reals que diuen fantasmades. Bondat: “És la forma per la qual el bo fa el be.” A hores d’ara el concepte ha degenerat i la pràctica de la bondat resulta poc o gens de moda. Per això tal vegada una adaptació de la definició lul·liana podria ser: “La bondat és la forma per la qual el bo fa el bé.” Idea: “Idea en l’amor és estimar i en la intel·ligència imaginar.” Així doncs podem considerar idea tota acció del pensament, la memòria o la imaginació que utilitza la intel·ligència per animar i activar la voluntat a fer alguna cosa. Ara hi ha una varietat molt estesa anomenada La mala idea que la majoria de gent amb poder utilitza per anar contra qualsevol que no pensi com ells. Lògica: “És l’art pel qual l’estudiós troba la natural connexió entre el subjecte i el predicat.” Un exemple: la frase “l’home és un animal” té un component lògic ja que vincula una connexió natural entre subjecte (el qui) i predicat (el què) Pel contrari altres frases com ara “l’home és verd” o “l’home és un triangle” no entren dins de la lògica bàsica ja que la intel·ligència no troba un enllaç natural entre les dues parts del que es diu. Actualment la lògica es fa servir molt poc i per això les coses van com van. Moralitat: “És la manera d’obrar dignament, sense fer el mal.” Això és tan clar que no necessita cap explicació. Malauradament ara l’home actua amb moltes moralitats diferents, la majoria de les quals no tenen res a veure amb la pròpia definició. Bé, deixem-ho aquí. Si dediquem una mica del nostre temps a trobar noves descripcions d’aquestes quatre formes seleccionades entre les 100 definides per Ramon Llull i a raonar-ne el perquè, ens adonarem de fins a quin punt l’obra del gran mestre mallorquí val la pena. Una autèntica màquina de fer pensar. Per acabar us deixo una famosa frase de Ramon Llull i que no ha perdut cap vigència tot i que ja han passat més de set segles des que la va escriure: “Causa tristesa que, a la raó del dret, es violin els drets de la raó.” No crec que calgui cap explicació complementària... oi que no?

La filosofia, com a ciència, és pura i simplement l’estudi del perquè de les coses materials i immaterials

Les ‘Cent formes’