Com amb l’horari, no m’agrada espatllar moments especials

Dilluns 12 de setembre de 2022 Nit A primera hora baixo a Granollers a fer-me una analítica. Després me’n vaig cap a l’escola. Un altre dia de molta calor. A la tarda, portem el Duc al veterinari, continua amb otitis. I improvisem un sopar al jardí amb els fills. Hi ha moments que tenen banda sonora i el d’aquest és Ho tenim tot de Doctor Prats. Dimarts 13 de setembre de 2022 Vespre Caminem. Fa un dia lleganyós. A mig matí, torna la calor. I a la tarda, es gira un vent càlid. Ucraïna continua reconquerint territori ocupat per l’exèrcit rus i Putin respon bombardejant 30 plantes elèctriques i deixa àmplies zones del país a les fosques. Quines ganes que s’acabi aquesta i totes les guerres! L’acadèmia del Cinema Espanyol ha seleccionat Alcarràs de Carla Simon per representar Espanya als Oscars. Comença la cursa per arribar a formar part de les cinc pel·lícules finalistes. Algú des del Ministeri de Defensa ha decidit modificar la pàgina de la pel·lícula a Viquipèdia on explicava que el poble que dona nom a la pel·lícula havia rebut les càrregues de la Guàrdia Civil per intentar evitar el Referèndum de l’1 d’octubre, suprimint les càrregues i aclarint que era un referèndum il·legal. La Rosa Amorós ha publicat una ressenya al seu blog La noia del llibre de la presentació de Llaços de sang a la Setmana del Llibre en Català. Dimecres 14 de setembre de 2022 Vespre De matinada ha fet una tempesta seca. No m’he assabentat de res. Caminem, el dia es lleva gris de la pols sahariana. A la tarda, tenim reunió de pares de la classe. Dijous 15 de setembre de 2022 Nit M’agrada veure sortir el sol bo i caminant. A la tarda baixo a Barcelona amb tren. Ho aprofito per fer-me la targeta gratuïta. Sembla una broma que hagi sortit les vigílies de les afectacions de Rodalies per les obres de la Sagrera. Aquest cap de setmana els trens de l’R2 començaran i acabaran el recorregut a Montcada i Reixac, i a partir de dilluns ho faran a Sant Andreu Comtal. I tot això fins a desembre, anant bé, curiosament el mateix temps que servirà la targeta. Hem quedat amb la Marta Silvestre i la Montse Cervera al Moll de la Fusta, a la Setmana del Llibre en Català. Quan ens vam conèixer, una vivia a l’Empordà, l’altra a Munic i jo al Vallès. Ara elles viuen a Barcelona. Més de quatre anys i moltes vivències: compartir editorial, videotrucades pandèmiques a tres bandes... El dia és plàcid, ens asseiem de cara al mar. Confidents de trajectòries literàries i personals. Parlem de projectes que ens il·lusionen mentre el dia es va fonent com un gelat, que assaborim goludes. I me’n vaig a buscar el metro per anar al tren. No he volgut mirar els horaris per no deslluir el final. Agafaré el primer que vingui. El comboi va bastant ple. Hi ha un noi que menja. I penso que, com amb l’horari, no m’agrada espatllar moments especials. Quan arribi dedicaré un temps, sense pressa, a sopar amb una copa de vi, perquè “les coses importants són les que no ho semblen”, com deia Mercè Rodoreda a Quanta, quanta guerra... Divendres 16 de setembre de 2022 Vespre Sortim molt d’hora a caminar, com cada dia. Un núvol rosa de sucre de fira està posat capriciosament sobre un cel clar. Treballo des de la terrassa, encara fa temps d’estiu. A la tarda comença a ploure a bots i barrals. En un tres i no res, el mòbil bull de vídeos i fotografies de carrers, pàrquings... de Vilamajor inundats. Per sort no dura gaire estona i els desperfectes no han estat de gaire consideració. Al capvespre tenim assaig de teatre de l’adaptació de Confidències d’una reina. Dissabte 17 de setembre de 2022 Vespre Matí d’assaig. Falta menys de dos mesos per a la festa del Vilamagore medieval i hi ha moltes escenes noves. A la tarda, començo a arreglar armaris. Una feina òptima per deixar el cap en blanc. Més tard, vaig a la presentació del curt El crit de les roselles dirigit per El Aziz Ali. Reflexiona sobre el tema de les guerres amb una posada en escena molt poètica. La fragilitat de la vida i de les coses nobles, com les roselles, enfront de la violència, les armes i el poder. Els desitjo molta sort a la ruta dels festivals que ara començaran. Diumenge 18 de setembre de 2022 Vespre Hem anat fins a Sant Elies, la Cova, Santa Susanna... a treure al nas. Està sec que fa por. Si no plou més, costarà que es facin bolets. A la tarda, continuo amb els armaris fins a deixar-ho enllestit.

Com amb l’horari, no m’agrada espatllar moments especials

“Les coses importants són les que no ho semblen”