Les coses mereixen respecte perquè ens fan companyia i ens la fan perquè contenen traces d'humanitat

El respecte, un dels valors fundadors de l’ètica, té àmbits d’actuació. Ha de començar en un sòlid respecte a si mateix, després s’ha d’ampliar a les altres persones, a la resta d’animals i altres éssers vius per acabar respectant totes les coses del món. Sobre el paper, tots estem d’acord que cal respectar les persones i els animals, però poques vegades entrem en el debat de si cal respectar les coses i sabem que molts dels mals que ens assetgen els hem provocat per aquesta manca de respecte envers les coses del món, les naturals i les que són productes culturals. Mereixen respecte les coses? Vull dir aquelles coses fetes per mà humana, o per un procés productiu dissenyat per ment humana, finalment unes i altres es fan amb primeres matèries de la terra que són finites. Què penseu, per exemple, en veure com, al final d’una manifestació, apareixen comportaments destructius cap a les coses? Us dol la trencadissa perquè serà un dineral reposar-la? O, simplement, us dol la pèrdua? Donem poc valor a les coses perquè ens hem avesat a canviar-les quan es fan malbé. Hem incorporat això de l’obsolescència programada i mirem les coses que tenim veient-les com una futilitat intercanviable. Valorem les coses pel seu preu i no pel seu valor. Si en podem assumir el preu no ens preocupa el seu valor. Qui pensa en tot el necessari per fabricar el mòbil que potser renova cada any? Les coses tenen valor perquè són productes d’una terra que té recursos limitats. Les coses tenen valor perquè cada cosa pot contenir porcions d’afecte o un valor estètic que es perd si la destruïm. Tots tenim coses que estimem o que ens plau contemplar i sovint preferim tenir a mans un objecte absurd però estimat que alguna cosa necessària. Contemplar el David de Miquel Àngel o una peça, potser senzilla i malgirbada però feta pel fill o el net per regalar-te-la, són plaers incomparables. Són coses de gran valor que no tenen preu. Les coses mereixen respecte perquè ens fan companyia i ens la fan perquè són extensions de mà humana, contenen traces d’humanitat, de manera que, en no respectar-les, es fa malbé part del respecte que mereixen les persones. El respecte entre persones és la base de la convivència. El respecte a les coses pot ser la base sobre la qual fonamentar una vida curosa amb la mare Terra. Cada cosa, sigui natura o cultura, ha sortit d’una terra que és finita i limitada.