Com ens rentem les dents pot semblar un tema menor però monopolitza converses

Mai no havia parlat tant i amb tanta gent de les dents. De fet, mai no saps de què acabaràs parlant a casa, al bar, amb els amics o amb els companys i companyes de feina. Però no m’esperava que en la setmana de postconcerts de Coldplay; de l’arrencada del Primavera Sound; de la ressaca de les eleccions municipals; del tancament d’una coneguda cadena de frankfurts per problemes de subministrament; de l’últim partit al ja vell Camp Nou; de l’augment de l’extrema dreta; de l’adéu de Sergio Busquets i Jordi Alba; del descens de l’Espanyol a Segona; de l’expectativa pel sí o no de Leo Messi al Barça; de la reacció de Pedro Sánchez a la patacada electoral dels partits d’esquerra amb l’avançament de les eleccions generals a una data fatídica, el diumenge 23 de juliol; de si els partits independentistes han d’anar-hi plegats amb una llista unitària; de Mourinho tornant a fer de Mourinho, i d’una nova pujada de l’Euríbor i, per tant, de les hipoteques, esclatés un tema inesperat. És un tema, aparentment, poc important o menor però que ha acabat monopolitzant moltes de les meves converses d’aquests dies: les dents. Bé, de fet, no les dents en si, sinó com ens les rentem. La cosa hauria d’anar així: quan posem la pasta de dents al raspall no hem de remullar-la. Ni remullar el raspall abans de posar-hi la pasta. Ni remullar-la abans i després. Ni glopejar amb aigua. Hem de posar una mesura justa de pasta i raspallar començant per la part de darrere. I, atenció: glopejar amb líquid bucal. Per què s’ha de fer d’aquesta manera? Doncs perquè, segons els especialistes, la pasta ja té el grau d’humitat ideal i si hi afegim aigua es dilueix, escopim abans d’hora i perdem bona part de les seves propietats higièniques. Tothom s’ha sorprès. Perquè tothom, o gairebé tothom, ho fa malament. O molt malament. Jo soc dels que ho fan pitjor. Perquè no mullo la pasta abans o després sinó que la mullo abans i després. I no soc l’únic. Ja us ho he dit: ha estat, inesperadament, un gran tema de conversa. I pel que he sentit a dir als meus amics, amigues, companys i companyes de feina, l’evidència d’aquest error personal ens ha colpit. Per error acumulatiu. Perquè el patim i el patirem nosaltres mateixos però també els que venen darrere, els nostres fills i filles. I és que la higiene bucal és una de les premisses bàsiques en la transmissió dels hàbits bàsics de la canalla. I els hem educat metodològicament malament. Ara només ens queda corregir l’error. I intentar somriure, malgrat que moltes de les notícies de la setmana ens facin treure foc pels queixals. Quan posem la pasta de dents al raspall no hem de remullar-la / foto: Sofyan El Bouchtili

Com ens rentem les dents pot semblar un tema menor però monopolitza converses

Les dents