| 09:37
Opinió

Caldria explorar si darrere de les declaracions del líder del PP no hi ha indicis d’un delicte d’odi

Les difamacions de Casado i l’escola catalana

Milers de persones, entre els quals molts vallesans, es van manifestar aquest dissabte a Barcelona en defensa de l’actual model d’escola catalana i contra la sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir almenys un 25% de les classes en castellà. Convocada per la plataforma Som Escola, que agrupa 54 entitats educatives de tot el país, la manifestació volia fer valer la contribució que ha fet un model educatiu nascut del consens polític i que ha servit com a garantia d’integració d’una societat plural com és la catalana. A la concentració hi havia representants de tots els partits independentistes i també dels Comuns. Va ser sorprenent l’absència del PSC, un partit que sempre ha subscrit el model d’immersió lingüística, i que va justificar-se perquè aquest mateix cap de setmana celebraven el congrés del partit, en què, entre d’altres, es renovaven els principals càrrecs i es proclamava secretari general Salvador Illa, exalcalde de la Roca i exministre de Sanitat.

Ni els tribunals han d’interferir en decisions que són polítiques, ni els polítics han d’utilitzar l’escola amb finalitats electorals espúries. Lamentablement, això és el que intenten fer partits com el PP amb declaracions com les que va fer el seu líder, Pablo Casado, quan va etzibar que a Catalunya hi ha mestres que no deixen anar al lavabo alumnes perquè parlen en castellà, que a alguns nens castellanoparlants els fiquen pedres a la maleta a l’hora del pati o que s’assenyala a classe els que són fills d’agents dels cossos policials de l’Estat. La inviolabilitat de què gaudeixen els diputats a l’hora d’expressar les seves opinions, i que la mateixa Constitució espanyola els garanteix, hauria de tenir uns mínims de decència. El govern ha anunciat que presentarà una querella i diferents líders polítics han recriminat la voluntat d’alguns partits de crispar la convivència a Catalunya per aconseguir rèdits polítics a Madrid.

Ara bé, caldria anar més enllà i explorar si darrere de difamacions com aquestes no hi ha indicis d’un delicte d’odi, ja que promouen l’hostilitat d’una part de la població contra el col·lectiu de mestres i professors de Catalunya. En política no tot s’hi val.