La Patrícia Gabancho va néixer a Buenos Aires i es va enamorar de Catalunya sense haver-hi estat, llegint la seva història i estudiant la seva llengua

Dilluns, 18 de juny de 2018 Vespre Escoltar la Isabel-Clara Simó sempre és un plaer. Compensa amb escreix abandonar per una estona l’ordinador, malgrat que, després, hagi de fer mans i mànigues esgarrapant temps d’on sigui per a la correcció de la darrera novel·la. Amalia i els esperits és l’últim llibre de Patrícia Gabancho. Malauradament, va morir el novembre passat i, per això, ha vingut a presentar-lo a Cardedeu la Isabel-Clara Simó, escriptora i amiga seva. Ha explicat que aquest assaig és molt més que la biografia d’una espiritista cèlebre; és també la història de la Barcelona modernista i de l’espiritisme. La Patrícia Gabancho va néixer a Buenos Aires i es va enamorar de Catalunya sense haver-hi estat, llegint la seva història i estudiant la seva llengua. Quan l’any 1974 la companyia de Núria Espert va anar a representar Yerma a la seva ciutat, els acompanyà en Xavier Romeu (escriptor, professor i polític marxista independentista). Ella tenia 22 anys i va decidir que faria el viatge de tornada amb ells. El seu pare la va encoratjar en el seu somni, malgrat saber que si marxava, molt probablement no tornaria. Quan els fills es fan grans, als pares ens toca ajudar-los a volar, encara que això signifiqui una plantofada per al cor. Així que neixen, els fills ja no són nostres. Els portes dins nou mesos, ets la mateixa persona i de cop, el buit, tens una criatura preciosa, però has perdut una part de tu. I a partir d’aquell moment és un camí que va prenent distància, amb la satisfacció de veure’ls feliços i independents i l’enyorança de recordar el temps en què tancaves la porta i tots éreu a dins. M’acomiado de la Isabel-Clara Simó i em demana si li puc prémer el botó de l’ascensor. “T’has escotat molt!”, em diu, i jo entenc: “Has escoltat molt” i somric. Ella repeteix somrient: “Vas molt escotada”, i jo esbosso mitja rialla: “Sí, sí, m’agrada anar escotada. Hem de gaudir del que tenim.” I afegeixo: “Les dones bones van a molts llocs, les dolentes, a tot arreu” i llavors riem totes dues. Dimecres, 20 de juny de 2018 Vespre Em fa il·lusió que l’Editorial Gregal m’hagi demanat si podia anar en nom seu a la presentació del llibre del Jordi Sedó Els secrets del planeta Mots. Ha estat una trobada especial en un espai molt acollidor, a la llibreria Strogoff de la Garriga; amb una gran presentadora, la Lola Tresserras, catedràtica en Llengua i Literatura Castellana, a qui feia cap a tres anys que no veia. És una novel·la juvenil que promet, coneixent la prosa acurada del Jordi Sedó, amb una trama –molt original– que parla d’un món de ficció on viuen les paraules abans de l’aparició dels humans a la Terra. I que, a la vegada, serveix a l’autor per explicar un seguit de conceptes gramaticals de manera subliminar. Els llibres per llegir se’m comencen a apilonar. Mare meva! Dijous, 21 de juny de 2018 Tarda Estava acabant un article sobre La Manada, quan des de baix –jo era a l’altell, fent honor al sobrenom– el meu fill gran m’ha dit que acabava de fer-se pública la resolució de llibertat provisional. Estic molt emprenyada, molt! M’escandalitza pensar que la justícia no protegeix les víctimes. Vivim en un sistema judicial podrit que manté nou persones innocents a la presó per defensar la democràcia, mentre allibera violadors abans dels dos anys de reclusió. Urdangarin tria presó i ningú l’ha vist entrar. Alguns indesitjables de la Gürtel i la Púnica estan en llibertat després de pagar les fiances amb els diners robats. Els nois d’Altsasu són condemnats entre 9 i 13 anys, acusats de terrorisme per una baralla de bar. El cas del Castor s’ha arxivat. Valtonyc és condemnat a tres anys i mig per les lletres de les seves cançons... PROUUUU! Ramon Cotarelo diu: “El dret de qualsevol ciutadà a una justícia justa és fonamental. La justícia rau en la igualtat davant la llei i dels tribunals. La tasca d’aquests no pot consistir en trencar aquest principi que legitima la seva actuació. És la pitjor de les corrupcions.” La Manada és el sistema. Un sistema masclista, corrupte i amb massa reminiscències feixistes. PROU! Diumenge, 24 de juny de 2018 Matí Suco la coca de la revetlla al cafè amb llet, feliç, recordant el sopar al jardí amb la família, els petards, el ball al poble i el bany de matinada. I aquella foguera al carrer de la meva infància en la nit més curta i més màgica de l’any.