Les escoles d’adults no són llocs on la gent vagi a perdre el temps. Les persones que accedeixen a aquests centres fan una aposta valenta per millorar els seus coneixements acadèmics

Donant una ullada a les notícies llegeixo amb cert interès un nou model de projecte de reinserció educativa “Les Escoles de Segona Oportunitat”. Uns centres formatius que neixen amb l’objectiu d’aconseguir que els i les joves que ni estudien ni troben feina per baixa qualificació, tinguin la possibilitat de reprendre els estudis reglats i millorar les oportunitats per accedir al mercat de treball. Conec moltes persones que per diversos motius o per la seva situació sociofamiliar, durant la seva infància o adolescència no van gaudir o no gaudeixen de la sort d’estudiar, formar-se i assolir uns coneixements acadèmics que els obrin les portes a una major possibilitat d’accés a feines més reconegudes socialment i econòmicament. I parlo de persones amb altes capacitats, intel·ligents i amb l’esforç i els valors necessaris per gaudir d’una vida laboral diferent. També conec gent que, treballant, decideixen omplir de necessitats personals les seves ganes d’aprendre i d’ampliar coneixement. Les escoles d’adults no són llocs on la gent vagi a perdre el temps. Les persones que accedeixen a aquests centres fan una aposta valenta per millorar els seus coneixements acadèmics, millorar el seu CV i, sobretot, sentir-se realitzats amb ells o elles mateixes. Les escoles d’adults han de trobar recursos per trencar l’estigma de ser llocs on hi va qui ha estat exclòs del circuit escolar per continuar estudiant. Estimats lectors, si accedeixen a l’escola d’adults, és perquè fan una aposta real per millorar i aconseguir noves fites. Amb motiu d’unes xerrades, fa uns mesos vaig conèixer de primera mà la magnífica feina que fa l’Escola d’Adults de la Mancomunitat de la Vall del Tenes. Un centre que va néixer fa un any amb l’objectiu de donar resposta a les persones de la comarca obertes a créixer en coneixements i amb un model educatiu modern i participatiu. Veure fetes realitat les complicitats necessàries entre polítics, tècnics de la Mancomunitat, l’equip educatiu liderat per la seva directora i un grup d’alumnes amb ganes d’aprofitar l’oportunitat, em va encoratjar a conèixer millor aquesta realitat. Avui, em comenta la directora de la Mancomunitat els magnífics resultats que han tingut els alumnes a les proves de nivell realitzades per la Generalitat de Catalunya (un 90% de persones han superat les proves). Uns resultats que han d’omplir d’orgull als qui aposten per obrir i gestionar aquesta escola, als professionals que porten a terme la formació i que mai rebran el reconeixement que es mereixen i, sobretot, als alumnes que treballen per aconseguir els objectius fixats i que deixen alt el pavelló de l’escola. Confiar en gent que després de treballar en un torn de 8 hores va a una classe a aprendre, que decideix dedicar temps a tornar a l’escola sacrificant temps familiar i que aposta per créixer i no decréixer, ens fa veure que malgrat que moltes vegades pensem que el món va a pitjor, encara queden persones amb la valentia necessària per millorar la seva vida i, de retruc, la nostra. Un agraïment als municipis, mancomunitats i organismes públics que aposten per fomentar aquesta ja no segona oportunitat, a vegades primera, perquè les persones puguin aconseguir trobar els coneixements acadèmics que les omplin, i ànims a aquesta gent que s’ho està pensant, per lluitar, per intentar complir objectius que ara semblen impossibles però que els tenim a tocar si ens hi esforcem. Un petit secret, jo mateix vaig decidir estudiar Educació Social a distància, com a segona carrera i compaginant els estudis amb jornades interminables de feina. Avui dia estic aquí, escrivint com a “expert” del sector social. Si algú no hagués apostat per obrir recursos de formació per a adults, si els meus docents no s’haguessin adaptat a les meves necessitats, si no hagués tingut clar que volia treballar la meva realitat eidètica i arribar a la meva essència, si no hagués lluitat de valent per aconseguir un somni, avui no estaria escrivint aquesta columna. Si en tens ganes, dona’t l’oportunitat, sigui la primera, la segona o la cinquena.

Les escoles d’adults no són llocs on la gent vagi a perdre el temps. Les persones que accedeixen a aquests centres fan una aposta valenta per millorar els seus coneixements acadèmics

Les escoles d’adults i les segones oportunitats