No crec que a la gent de les Franqueses –ni sobretot als seus comerços– els vagi gens bé que els xofers no hi passin per evitar els semàfors

M’agradaria només de començar aquest article, deixar clar que el títol que l’encapçala només es refereix a l’apartat a què em vull referir. Perquè la realitat és que, des que tinc ús de raó, he tingut sempre tirada a elogiar les Franqueses i els pobles que la componen. La bonhomia de la seva gent, la bellesa del seu paisatge, en el qual tinc racons predilectes, l’amabilitat dels cursos fluvials, les vivències personals, les vistes al Montseny, l’agricultura pròspera i ordenada, l’habilitat de disposar els polígons industrials al llindar de cal veí i –més recentment– les instal·lacions esportives, l’oferta escolar i el trenet de Cal Gavatx i, en el futur, el parc fluvial projectat... tot plegat m’ha empès en moltes ocasions a recomanar a futuribles pobladors la conveniència d’escollir-lo. Però l’episodi que ara em condiciona és aquell pel qual han passat tants d’altres. També a les Franqueses. Ho he constatat. Les amables fotografies semafòriques. Aquest mitjà de comunicació ja se n’ha fet ressò. Doncs sí, tot i que ja no resideixo permanentment a la comarca, jo també m’he saltat un disc vermell. I també he volgut veure la fotografia. Equivocadament, vaig passar primer per l’Ajuntament. Calia, però, anar a la seu de la Policia Local. Però de l’error, en vaig treure una agradable sorpresa. Vaig veure moltes altres fotografies. Concretament dels meus companys de feina. Però el motiu era un altre de més agradable. I respon a l’exposició de Jordi Ribó. De magnífica factura, com tot el que fa. Ja a la seu policial, vaig intentar sense èxit resoldre una incògnita. Com collons puc endevinar a primer cop d’ull –i en cadascun dels casos– si es tracta d’un semàfor d’aquells que podríem anomenar “tradicionals” –aquells en què l’ambre és el pas entremig del verd i el vermell– o d’aquells altres que permanentment llueixen ambre. Si, aquells que tot i ser infinits no saps si has d’accelerar per avançar-te al vermell o si t’has d’aturar perquè no hi seràs a temps. Una diferenciació que no és gratuïta, ja que et pot acabar costant un grapat d’euros i quatre (!) punts del carnet de conduir si, traïdorament, es posa vermell i al mateix temps posa en marxa la càmera. Ja m’han dit que en pals de fanals i semàfors hi ha un cartellet que anuncia de quin subgènere de semàfor es tracta, però no tinc costum de llegir publicitat mentre condueixo i procuro atendre només als senyals de trànsit. El de les sancions és un sistema que –segons diuen– afavoreix a regular la velocitat del trànsit rodat. M’ho crec. També en conec d’altres igual o més efectius. Fins i tot en conec un de formidablement més amable en què apareix una cara lluminosa que somriu si vas a la velocitat correcta. Efectiu, amable i sense cap instint recaptatori. Si vas a massa velocitat, apareix en vermell la xifra i tu –tot sol– fas l’autocorrecció. És a l’entrada dels nuclis urbans i, en aquests casos, si que és molt visible, lluminós i absolutament comprensible. I efectiu. Tot plegat em fa pensar que aquestes sancions només responen a un afany recaptatori. És fàcil d’entendre, però en cap cas justificable, encara que coneguem el desfasament econòmic d’aquest ajuntament els darrers decennis. Ja se sap: el vell mètode d’aprofitar la indefensió del contribuent per a... No crec que a la gent de les Franqueses –ni sobretot als seus comerços– els vagi gens bé que els xofers dels cotxes decideixin no passar-hi per evitar aquesta mena de maldecaps i entonin un “no, gràcies” davant la possibilitat de passar en vehicle pel nucli central. De fet, l’aleatòria i irracional disposició de les direccions prohibides en molts punts del municipi ja no hi convida de per si. De fet, per arribar a la seu policial, a un neòfit o a un que faci dies que no hi passi, li cal superar un complicat procés laberíntic. Remirant aquell logotip que trobem a peu de carretera als límits municipals des de fa temps, i al qual no li havia trobat un significat fiable, he vist sempre uns cercles de colors. Ara hi veig una amenaça. I de manera selectiva només hi veig un enorme disc vermell que m’impedeix avançar sota el perill de perdre més punts que Lopetegui en un mal inici de la Lliga. Passar? No, gràcies. Lluny de fer cas a la meva reflexió i reacció, jo mateix aquest dissabte, en companyia d’un amics, vaig triar un establiment de les Franqueses, per anar-hi a esmorzar un capipota interessant. Això sí, hi vaig anar a peu (mens sana in corpore sano, si fieri potest, cum pleno ventre) des del centre de Granollers. Si no és esquivant semàfors, poc m’hi veuran més en cotxe.

No crec que a la gent de les Franqueses –ni sobretot als seus comerços– els vagi gens bé que els xofers no hi passin per evitar els semàfors

Les Franqueses? No, gràcies