Dietari de l'okupa de l'altell

L'Ajuntament ha de donar suport als treballs enfocats a recuperar i difondre el nostre passat / Imatge: Iuri Kothe Dimarts 27 de maig de 2025CapvespreLlegeixo l’article “Això del mocador” de la Marta Rojals a Vilaweb, arran de la moció portada al Parlament per Aliança Catalana per prohibir el hijab a les escoles. Com a ella, aquest tema també em genera molts dubtes. Fins a quin punt portar mocador forma part de la llibertat individual de cada dona? L’escriptora Najat el Hachmi en parla en el seu assaig Sempre han parlat per nosaltres. En el llibre explica que el hijab no és un símbol religiós, sinó una submissió al patriarcat. Coincideixo amb Rojals que aquest debat s’hauria d’abordar des del feminisme i, en cap cas, des de la xenofòbia dels partits d’extrema dreta. I sí, jo també crec que, posats a debatre, també podríem fer-ho sobre molts elements sexualitzadors femenins, com les ungles de gel de dos dits o shorts extremadament curts, que poc tenen de còmodes i que també dificulten fer classe amb normalitat. Dimecres 28 de maig de 2025CapvespreLlegeixo al sol. Estic acabant la lectura d’una novel·la que haig de presentar la setmana vinent. El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència que condemnava el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a enviar a Vilanova de Sixena (Osca) les pintures murals de la sala capitular del monestir. Art i política. Divendres 30 de maig de 2025CapvespreHe sortit a caminar a primera hora. Últimament, acostumo a sortir a la tarda a fer una volteta amb el gos. Vaig molt cansada. Encara baixa aigua a la riera. Quin regal! A la tarda, hem anat a La Fàbrica amb la Montse i la mare. Presenten el documental produït pel Centre d’Estudis de Sant Pere i l’Ajuntament Sant Pere de Vilamajor. Festes, tradicions i societat. Ha sigut realment emotiu. Fa 17 anys que es va enregistrar el testimoni de la gent més gran del poble parlant de les celebracions d’abans, tant les religioses com les laiques. Un testimoni molt valuós per a la memòria col·lectiva del municipi que tanca la col·lecció que es va iniciar amb els documentals Sant Pere de Vilamajor, en temps de la Guerra Civil i Sant Pere de Vilamajor, l’evolució d’un poble. Veure els pares de petits i altres persones estimades en postals color sèpia és un viatge en el temps. Molts dels que surten en el documental ja no hi són. Escoltar la seva veu és una autèntica sotragada emocional. Les imatges en vídeo tenen un impacte molt més fort que una transcripció escrita. És bàsic que les institucions, en aquest cas l’Ajuntament, donin suport a tots els treballs enfocats a recuperar i difondre el nostre passat. Orgullosa de formar part del Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor i de la tasca imprescindible que fan els seus membres de manera totalment altruista.Aquesta tarda, el PEN Català ha fet un acte a la llibreria Ona de Barcelona per presentar el Comitè d’Escriptores i Escriptors per a la Pau. Ha estat un acte reivindicatiu i de reflexió que ha acabat amb la lectura de poemes i fragments de diferents autors. Amb el lema “Que esclati la pau” amb el propòsit de posar les paraules al servei del diàleg i la no-violència, en un món marcat per les guerres i la destrucció. Dissabte 31 de maig de 2025TardaQuan vaig a fer-me les ungles dels peus vol dir que ja arriba la calor. Me les he fet d’un vermell escarlata. El vermell fa estiu i és un dels meus colors preferits. Tot i que, quan em pregunten pel meu color preferit, mai no sé quin dir. Depèn del dia, del meu estat d’ànim... Amb la roba soc molt de negre, de blanc, de marró, de gris, de verd... Però el vermell m’agrada per a tot: per als llavis, per a les sabates, per a la roba... I per a les fruites. Em tornen boja les cireres (avui n’he comprat de Tarragona), les maduixes (les de bosc especialment), els nabius, les magranes i les figues... A la tarda, hem anat a la Fira de l’Ascensió de Granollers, feia molt que no hi baixàvem. He tingut la sensació que la zona dels estands era molt més reduïda, però potser és que no ho recordo prou bé. Ens hem aturat a l’estand del Col·lectiu Eixarcolant. Hem estat triant alguns sobres de llavors per plantar. Es dediquen a recuperar llavors d’espècies silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals. I col·laboren amb el Banc de Llavors del Vallès Oriental. Recuperar, catalogar i difondre la nostra agrobiodiversitat és estimar el nostre patrimoni i la nostra cultura. Preservar la nostra identitat és el que ens fa ser diferents.

Dietari de l'okupa de l'altell

Les llavors, la memòria per transformar el futur