Les lliçons d’un curs marcat per la pandèmia
El mes de setembre passat tothom hauria firmat acabar el curs escolar com s’ha acabat. Després que el període lectiu 2019/2020 finalitzés amb les aules buides, la decisió de tornar a obrir les escoles el setembre passat –enmig de la segona onada de la pandèmia i amb una transmissió comunitària descontrolada, cal recordar-ho– no va ser fàcil. La fermesa del llavors conseller d’Educació, Josep Bargalló, com també del govern espanyol, de retornar a les classes presencials va haver de superar reticències d’alguns pares i de sindicats de professors. A l’escola la presencialitat és clau. I ho és per les relacions que s’estableixen entre alumnes, professors i la resta de la comunitat educativa, i també perquè és la millor manera de garantir la igualtat d’accés al coneixement.
El confinament va aixecar un mirall a la societat per mostrar-li les desigualtats existents. Hi ha famílies sense connexió a internet a casa ni tampoc els aparells informàtics per fer-ne servei. Si no hi ha accés universal a aquestes tecnologies i a la informació s’erigeix un mur infranquejable que separa les persones, quan hauria de ser tot el contrari, una oportunitat per garantir l’accés de tothom al coneixement.
Però és que, a més, s’ha demostrat que l’escola és segura. Ho és sempre que s’apliquin totes les mesures contra la Covid-19: distància, mascaretes, grups bombolla i ventilació. Ha calgut demanar als mestres i professors un esforç per garantir que totes aquestes recomanacions les interioritzessin els alumnes i les complissin. Ha estat una experiència pedagògica més i els alumnes han demostrat una capacitat d’adaptació d’aplaudiment. Durant el curs hi ha hagut grups confinats al Vallès Oriental. S’ha demostrat, però, que no hi ha hagut contagis generalitzats i després de la quarantena han pogut tornar tranquil·lament a les aules.
Tots els estudis dels sistemes educatius que s’han fet arriben a la mateixa conclusió: els bons resultats escolars estan en relació directa amb l’excel·lent preparació, alta competència i elevat reconeixement social dels seus docents. És una altra de les lliçons que ens ha deixat la pandèmia, que cal invertir més a tenir un bon sistema sanitari i també en un excel·lent sistema educatiu.