Hi ha motius més que suficients per empènyer i reclamar l'enfortiment d'una europa unida

Luigi Patronaggio, fiscal d’Agrigento, investiga un presumpte delicte de segrest de persones en el bloqueig de les accions de rescat dels 83 immigrants atrapats a bord del vaixell Open Arms. Mateo Salvini, en un acte de violació del dret internacional, ha impedit durant 20 dies el seu desembarcament, que finalment, i per ordre judicial, s’ha produït al port de Lampedusa. El govern en funcions d’Espanya ha enviat el patruller Audaz de l’Armada per fer-se càrrec d’aquestes persones –finalment no seran totes– i el govern balear de Francina Armengol ha activat a Palma els mitjans d’acollida necessaris. Accions que es contraposen escandalosament amb les actituds de Malta i de Matteo Salvini negant una resposta humanitària. Salvini ha fracassat en l’intent barroer i intolerable d’utilitzar com a excusa la dramàtica situació d’aquestes persones per fer caure el govern del qual forma part i en un context de reconstrucció de les institucions europees després de les darreres eleccions.

Aquests immigrants són uns d’entre els milers de persones que fugen dels seus països amb l’única finalitat de poder viure, cercant a Europa un futur digne, pròsper i més segur. És gent que fuig per salvar la vida, i molts d’ells l’han perduda pel camí. Són persones que quan arriben a l’Europa de la fraternitat, de la solidaritat, de l’Estat del benestar, topen amb els obstacles i amb el drama humà provocats per la dificultat d’una política comuna d’immigració i de l’aplicació d’uns criteris que són, en definitiva, el mirall de les opcions expressades pel vot dels europeus en l’exercici dels drets democràtics, en una Europa fragmentada per l’escletxa social activada per la desigualtat i la precarietat.

NO HI HA UNA CRISI DE REFUGIATS Els migrants en tot el planeta representen el 0,13% de la població. A la Unió Europea amb 500 milions d’habitants, durant 2019 són 32.000 els immigrants que han arribat a través del Mediterrani, que fins al mes de maig passat representen un 33% menys que l’any anterior. Els fluxos migratoris més importants es produeixen a Líbia, a Jordània o dintre del mateix continent africà. Però, més enllà de l’evidència, estem sotmesos a la pressió del populisme i la xenofòbia, que ens pot portar a contribuir a la difusió d’idees que, com diu Klemperer, es transmeten a través de paraules que, sense adonar-nos-en, ens empassem talment com a dosis d’arsènic amb els efectes tòxics que només observem al cap de molt temps.

SÓN ELS REFUGIATS ELS QUE PATEIXEN LA CRISI DE LA POLÍTICA MIGRATÒRIA EUROPEA Són ells els que suporten la manca de capacitat d’articular respostes adequades per resoldre la situació i per establir un marc d’actuació estable i coherent sobre les migracions, que, no ho oblidem, es produeixen a causa dels desastres humans i de la desigualtat que pateixen en els seus llocs d’origen, que no han triat en néixer i en els quals no tenen les mateixes oportunitats per viure amb dignitat. Ens trobem davant de problemes estructurals que continuaran generant migracions impulsades per l’evolució de la població i per l’evolució econòmica. És un problema resoluble, però no podem esperar una solució eficaç des de cada país individualment, ni a través del tancament de fronteres, ni al marge de la resposta a altres problemes globals com el canvi climàtic.

Cal mantenir actius els procediments d’acollida i d’integració per respondre adequadament a les emergències, amb les implicacions governamentals i socials al més àmplies possibles. Però això no és suficient, cal progrés econòmic sostenible i més desenvolupament institucional europeu i que simultàniament es posin en marxa actuacions en els llocs d’origen dels immigrants. Cal que Europa disposi de marcs de regulació estable de les relacions laborals i que es disposi de la capacitat de concertació social sobre la qual edificar una política migratòria europea comuna.

Cal revertir la situació actual amb una defensa sense esquerdes vers la consolidació del projecte europeu. Hi ha motius més que suficients per empènyer i reclamar l’enfortiment d’una Europa unida, l’Europa de les persones, que passa, sens dubte, per la construcció d’una Europa federal, entenent el federalisme com la forma política de la fraternitat.

* Signen aquest article Teresa Barbany, Emili Ferrer, Josep Sampera, Teresa Serra, Joan Padrós, Teresa Bellavista, Montserrat Roca, Eugènia Anta i Rafael Alarcon