Ara les joves estripen les cartes i apunten al problema de fons: el problema són ells i és el patriarcat. No cal protegir les filles, cal educar els fills

“Si no hi ha noia, no hi ha acció delictiva”, deia Montserrat Nebrera en una tertúlia de TV3. Vaig contractar un escura-xemeneies per fer-me netejar les orelles, perquè no creia haver-ho sentit bé. Després del cas Dani Alves i dels reportatges que s’han fet sobre les noies d’imatge que contracten les discoteques per atreure els clients rics, a l’advocada només se li acut dir que les que accepten entrar a la zona VIP és que són prostitutes. Que és el vell intercanvi de diners per bellesa, ja saben a què juguen. Tu t’ho has buscat. El que passi a partir de llavors queda en mans del que vulguin els mansos, en funció de si aquella nit són més o menys benevolents. El món és així, des de sempre. És una descripció de manual del que és la cultura de la violació: la normalització i justificació de la violència sexual cap a les dones, de la submissió del cos de la dona al desig masculí. És la culpabilització exclusiva de les dones i la connivència amb un sistema que no només les explota com a carnassa sinó que també les intoxica i n’abusa. És demencial. És clar que elles poden dir que no, en principi, però és que si no parlaríem d’esclavatge sexual. I, tanmateix, ni així no vol dir que no sigui igualment un context masclista i d’explotació. Diguem que elles accepten exposar-se en aquest espai que està considerat socialment una bassa de sangoneres –més cultura de la violació: l’estereotip de l’home viril que no pot evitar dominar una dona buida d’esma i criteri–. Què ve després? El que els passi s’ho mereixen per ser guapes? Perquè els paguen un beure? Per cobrar per anar a la discoteca? Sempre que cobres et poden maltractar? Els homes no han de tenir uns mínims morals? On és el llindar que marca fins on una noia té dret a passar-s’ho bé? Qui el marca? El problema és que begui massa? I quant és massa? Que vagi curta i provocativa? Que els homes del seu voltant tinguin més diners els dona dret de cuixa sobre ella? És una nova demostració de com era de necessària la nova onada feminista que les joves estan liderant: denunciant els assetjadors, compartint els seus testimonis, explicant la complexitat psicològica de l’abús de poder, parlant de desig femení i exigint el consentiment. No és que no ens ho vulguem passar bé, és que volem decidir com. No és puritanisme, ni victimisme, és assenyalar el masclisme. A nosaltres ens van ensenyar a protegir-nos, a desconfiar, a tapar-nos, a sobreviure dins unes regles del joc. Ara les joves estripen les cartes i apunten al problema de fons: el problema són ells i és el patriarcat. No cal protegir les filles, cal educar els fills. No es tracta que no hi hagi noia, es tracta que no hi hagi acció delictiva. I si el món és així, hem de canviar el món.

Ara les joves estripen les cartes i apunten al problema de fons: el problema són ells i és el patriarcat. No cal protegir les filles, cal educar els fills

Les noies i els delictes