És al·lucinant pensar que a l’altre punta del món algú estarà parlant de la meva novel·la

Dilluns 17 d’octubre de 2022 Vespre He acabat Els anys, d’Annie Ernaux (Angle, 2019). Un llibre fantàstic que pretén copsar la memòria d’un temps i dels que l’han viscut a través de la memòria d’un mateix: “Salvar alguna cosa del temps en què ja no hi serem mai més.” Dimarts 18 d’octubre de 2022 Vespre Hem sortit abans, gairebé hem fet tota la caminada a les fosques. Alexia Putellas fa història amb la segona Pilota d’Or consecutiva. Rebo un missatge d’en David C. Julseth, professor de la Universitat de Belmont, Nashville (Tennessee). Diu que ha llegit la novel·la de La doncella guerrera (Ediciones B, 2022). Quedem per fer una videotrucada el divendres al matí. “Les nostres vides estan marcades per l’inesperat”, com deia Paul Auster. Dimecres 19 d’octubre de 2022 Nit Caminem enmig de la boira baixa, que se m’arrapa als cabells. A la tarda, anem al Teatre Goya a veure La trena, de Laetitia Colombani, amb la meva germana i la mare. Tres històries de dones: una intocable d’un poble de l’Índia que lluita perquè la seva filla tingui una vida millor que la seva; una noia siciliana que ha de resoldre els problemes econòmics de l’empresa familiar, i la directora d’un reconegut despatx d’advocats del Canadà que s’enfronta a un càncer. La Clara Segura n’és la directora, narradora i teixidora de la trena. Una posada en escena minimalista, realça encara més la magnífica interpretació de la Cristina Genebat, la Marta Marco i la Carlota Olcina. Les tres commovedores històries conflueixen en una, i creen un vincle invisible per sortir endavant. Dijous 20 d’octubre de 2022 Vespre Caminem, no hi ha tanta boira. Putin ha declarat la llei marcial als territoris ocupats. Ha dimitit Liz Truss, la primera ministra del Regne Unit. Acabo de preparar la visita guiada i la taula rodona. Divendres 21 d’octubre de 2022 Nit Caminem. Continuem instal·lats en la primavera d’hivern. Faig una videotrucada amb en David C. Julseth, el professor nord-americà que fa més 30 anys que ensenya llengua i literatura castellana a la Universitat de Belmont. M’explica que va descobrir la meva novel·la de La doncella guerrera per atzar. Que està fent recerca sobre el romanç que en parla, que ha llegit el llibre en digital i que li ha agradat molt. Tant, com per parlar d’ell en la conferència que farà el mes de gener a Honolulu (Hawaii). Jo no hi aniré –llàstima!–, però és al·lucinant pensar que a l’altre punta del món algú estarà parlant de la meva novel·la perquè l’ha llegida i ha cregut que era digna de dedicar-hi un article. Ens trobem una hora abans amb l’Higini, responsable del Punt d’Informació de la Mongia i amb qui faré conjuntament la visita “Pels racons de Cabells de gebre. No eren bruixes, eren dones”. I acabem d’enllestir-ho tot. Tenim els dits creuats, el cel està emboirat. Cauen mitja dotzena de gotes. Els nervis es desfermen. Si no ve gaire gent, la farem més tranquils. No para d’arribar gent, fins a prop d’un centenar. La visita ha anat molt bé. La gent marxa contenta i preguntant quan la repetirem. I nosaltres, més que contents i agraïts! Dissabte 22 d’octubre de 2022 Vespre Ben d’hora marxem cap a Barcelona. Avui participo en la Jornada Pedagògica sobre Dones, Memòria i Literatura (a propòsit de la cacera de bruixes a Catalunya entre els segles XV i XVIII) al Seminari Conciliar de Barcelona. L’organitza la Societat Catalana d’Història Cultural i l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, amb el patrocini del Departament de Cultura i la Fundació Cavall Fort. Hi ha hagut ponències molt interessants. Jo he intervingut en una taula rodona d’escriptors amb Cabells de gebre (Columna, 2021), junt amb la Glòria Sabaté Marín –amb Bruixes (Bindi Books, 2021)– i el Jordi Folck –amb La maledicció de les bruixes (Barcanova, 2021)–, moderada per l’Alba Ambròs. Hem parlat de com hem treballat el tema de la bruixeria en els nostres llibres. L’organització ha fet una gran tasca, en especial Pere Ignasi Poy. Hi havia alguns alumnes de la facultat de Magisteri que en aquest semestre llegeixen la meva novel·la. Ha sigut una gran experiència. Diumenge 23 d’octubre de 2022 Tarda Passo la tarda fent coques de pasta de full, unes de poma i les altres de xocolata, per convidar els meus companys de l’escola. És una manera de fer relaxació, mentre cuino no penso en res. Una cadena de 200 persones voluntàries ha traslladat els 8.000 llibres de la Llibreria Nollegiu del Clot, fins a un nou espai al mateix carrer. Notícies que alegren el dia!