Si 8 de cada 10 empreses de la demarcació facturen menys d’un milió d’euros, no tenia gaire sentit que la Cambra de Barcelona fos a mans de representants de grans corporacions

Sense uns resultats definitius del tot, la candidatura Cambres: Eines de País ha guanyat les eleccions a la Cambra de Comerç i Indústria de Barcelona, una candidatura amb marcat accent vallesà, ja que els biguetans Joan Canadell i Albert Pijoan, els calderins Joan Anglí, Pere Barrios, Anna Mas i Roser Xalabarder, i Jaume Aragall, de Santa Eulàlia, han entrat al proper ple de la institució. Cambres: Eines de País, explícitament sobiranista i amb el suport de l’ANC, ha obtingut 32 de les 40 cadires en joc.

El ple de la Cambra el formen 60 persones. A més dels 40 escollits aquesta setmana, n’hi ha 14 llocs reservats a les empreses que fan una aportació econòmica més elevada a la institució (CaixaBank, Criteria Caixa, Naturgy, Abertis, Aguas de Barcelona, Banc Sabadell, Banco Mediolanum, Indra, Deloitte, PwC, Hotels Catalonia, Damm, el RACC i Magma Disseny) i sis més dedicats a les patronals Pimec i Foment. Quan es constitueixi el plenari, els 60 membres han de triar un executiu format per un president, tres vicepresidents, un tresorer i set vocals. La Cambra de Barcelona té un pressupost d’uns 20 milions.

Les eleccions al ple de la Cambra han anat passant històricament amb més pena que glòria per la poca participació. Si bé cal felicitar que enguany s’hagin doblat els votants –dels 6.537 del 2010 als 17.224 d’aquest 2019–, encara continua ben viu el repte de mobilitzar una part significativa del cens de 423.146 empreses i autònoms que tenien dret a vot.

També cal insistir en el caràcter de petita i mitjana empresa que ara hauria de regir la gestió i els objectius de la Cambra. I no és un aspecte menor. La institució intervé a desenes de consells i consorcis de fires, el port i l’aeroport de Barcelona o la comissió mixta de transferències d’administració entre la Generalitat i l’Estat, entre d’altres. Si 8 de cada 10 empreses de la demarcació facturen menys d’un milió d’euros, no tenia gaire sentit que la Cambra de Barcelona fos a mans de representants de grans corporacions. Sembla que l’economia de proximitat comença a conquerir l’espai que el pertoca.