Parlar amb les plantes és una manera de parlar amb un mateix

Dilluns 20 de maig de 2019 Migdia Em miro embadalida el petit baobab de l’altell. En tres anys ha passat de ser un pinyol lluent de Madagascar a fer uns 60 centímetres. Al seu costat, 11 plançons de calamansi pugnen perquè els trasplanti aviat. Mentrestant, a la terrassa, les tiges llenyoses de la buguenvíl·lia comencen a brotar. Aprendre a parlar amb les plantes és tota una declaració d’intencions, a més de l’encertat títol del darrer llibre de Marta Orriols, Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any. Hi ha una escena que he trobat especialment emotiva, la Paula, la protagonista, poc després que se li hagi mort la parella, obre la terrassa i descobreix l’estat en què es troben les plantes que ell cuidava, conscient que les ha abandonat els diu: “No us penso deixar morir, malparides.” Al final del llibre, es dirigeix altra vegada a les plantes: “Val la pena viure. A vegades costa, no us enganyaré, però us prometo que val la pena.” Parlar amb les plantes és una manera de parlar amb un mateix. No és fàcil fer un llibre al voltant de la mort i que sigui un cant a la vida. Aquesta és una novel·la intimista que resulta molt propera. Tots convivim amb la mort, tots sabem que arribarà, però mentre queda lluny la veiem com quelcom dels altres. Però: “Morir no és místic. Morir és físic, és lògic, és real”, com diu Marta Orriols. La narració en primera persona em recorda aquest dietari, que en certa manera, fins al dia d’avui és el més íntim que he escrit. Mentre escric, intento oblidar-me de vosaltres lectors, com qui fa teatre o un striptease. Si penso que no hi sou, m’atreveixo a despullar-me amb més sinceritat i a la vegada, m’agrada saber que hi sou, perquè, si no, quin sentit tindria tot plegat? Dimarts 21 de maig de 2019 Vespre Observo consternada la reacció de certs energúmens al Congrés dels Diputats boicotejant el jurament del càrrec dels polítics independentistes presos i tinc la sensació d’estar veient una escena d’El planeta dels simis. Ni rastre d’humanitat, cops de peus i mans com a únic senyal de comunicació, quina escena tan deplorable. Dimecres 22 de maig de 2019 Tarda He començat Peaky Blinders, un drama mafiós protagonitzat pel clan Shelby al Birmingham de després de la Primera Guerra Mundial. El cap de la banda i protagonista és en Tommy Shelby (Cillian Murphy), l’antiheroi que ha aconseguit captivar-me des del primer moment amb els seus enigmàtics ulls blaus. Estic descobrint el gust de mirar sèries amb el meu fill petit. No soc gens de pel·lícules de gàngsters, però la crítica és bona i ell me l’ha recomanat especialment. L’ambientació és excepcional i els actors fan un paperàs. Vespre Ha vingut a casa l’Isa Carretero, amiga i professora d’institut. Ha estat llegint Pots comptar amb mi amb un grup d’alumnes de tercer d’ESO. M’ha portat unes gravacions d’àudio del que els ha semblat la novel·la. Ha sigut molt interessant escoltar els seus comentaris tan naturals i tan directes. Estic molt contenta de saber que els ha agradat. Els he gravat un petit vídeo, donant-los les gràcies. Si tot va bé, d’aquí a uns quants dies espero fer-los una visita i poder parlar amb ells en directe. Divendres 24 de maig de 2019 Tarda Plovisqueja. Soc a Mataró, he anat a portar els papers per continuar la reducció de jornada el curs vinent. Feliç d’haver pres aquesta decisió ara fa tres anys i feliç de poder continuar gaudint-ne. Em sento molt afortunada de tenir temps per poder escriure sense haver de renunciar a tots els vespres, els caps de setmana i les vacances. És difícil equilibrar la balança entre viure i escriure, dues cares d’una mateixa moneda. Em truquen dos amics, diuen que m’esperen per fer un entrepà, que no tinc excusa, i em reafirmo en la idea de sentir-me afortunada. Quin millor programa per aquest migdia plujós: una bona conversa amb amics, una cerveseta i un entrepà. Diumenge 26 de maig de 2019 Nit Quin dia més i més llarg. Esperant els resultats d’unes altres votacions. D’un temps cap aquí ens passem el dia votant. I tristament, no sempre tinc la sensació de democràcia, sinó ben al contrari. Aquesta setmana la Mesa del Congrés ha suspès del càrrec de diputats a Junqueras, Sànchez, Rull i Turull. Sento que han suspès el nostre vot, que ens han silenciat, que vivim oprimits dins d’un estat que ens ofega i em crema la impotència de no poder fer valer els nostres drets. Espero que en algun moment aquesta situació canviï.

Parlar amb les plantes és una manera de parlar amb un mateix

Les plantes parlen de nosaltres