Les pors
Què és la por? La por es defineix científicament com una pertorbació angoixant de l’ànim a causa d’un risc o dany, real o imaginari. Des del principi dels temps l’home sempre ha viscut envoltat de situacions o perills que li han causat por, o més ben dit, pors. Sí, perquè n’hi ha moltes classes, de pors.
A hores d’ara el món sencer està sotmès a aquesta pertorbació angoixant com a conseqüència de la pandèmia. Qui es podia imaginar que hauríem d’estar mesos tancats a casa, portar una ridícula mascareta o tenir por –gairebé paüra– de trobar-nos amb grups de gent amb els que abans no paràvem de reunir-nos.
A part d’aquest maleït virus, hi ha altres situacions que ens fan estar amb aquesta intranquil·litat permanent, però la meva intenció a l’hora d’escriure aquest article no era recordar-vos aquestes coses, sinó més aviat el contrari, explicar-vos com podem superar-les.
Per intentar-ho, he organitzat tres apartats:
CLASSES DE PORS CONTRA LES QUALS NO PODEM FER RES Hi ha circumstàncies properes o llunyanes que ens produeixen aquest neguit, però que és evident que no podem fer res per evitar-les. Malauradament, hi ha molts –massa– exemples: la immigració, el conflicte a Ucraïna, la ineptitud de molts polítics, el preu de la llum o del gas, les màfies, les agressions a les dones… i moltes més. Evidentment que podem ajudar o intentar aportar el nostre gra de sorra, manifestar-nos, fins i tot cridar o maleir, però la solució total i final d’aquests problemes està fora del nostre control. Aleshores no és bo de preocupar-nos contínuament si no podem fer-hi res.
CLASSES DE PORS CONTRA LES QUALS PODEM LLUITAR Hi ha situacions en les quals sí que ens sembla que podem fer més per superar les nostres pors. Dedicar-nos amb il·lusió i dedicació a la nostra feina, el benestar de la família, ajudar algú concret que ho necessiti, fer alguna activitat social, mantenir la serenor davant d’algunes situacions complicades de cada dia, etc. Les pors hi seran però, amb una mentalitat positiva, farem que ens afectin menys.
LA MEVA SOLUCIÓ A partir d’aquí, únicament puc explicar el que jo faig i, com que a mi em va bé, penso que també pot ser útil a alguns de vosaltres. La meva solució té un nom: activitat, és a dir, fer coses. Jo considero que el pitjor que es pot fer davant d’aquesta situació, i no solament ho dic jo sinó també els especialistes, és estar tot el dia a la butaca mirant les notícies de la tele o enganxats al Whatsapp o les altres xarxes socials. Les notícies, com que la majoria són dolentes, produeixen por i per tant no cal veure-les repetides cada hora. Les xarxes socials poden distreure’ns d’alguns neguits si sabem utilitzar-les correctament i amb mesura: hem de limitar-ne l’ús a un temps concret i reduït al llarg del dia.
El que a mi em funciona són altra mena d’activitats, aquelles que em permeten desenvolupar les meves habilitats i aprendre coses noves, com per exemple escriure i dibuixar. Que no en sabeu fer, d’aquestes coses? Esteu molt equivocats i us ho demostraré.
Ara, tot seguit, agafeu un bloc o llibreta o simplement un full i un llapis i comenceu a escriure tot allò que us vingui al cap… records de la joventut, anècdotes divertides, excursions, trobades, dinars familiars, moments més íntims. Expliqueu com són els personatges que formen part d’aquestes històries, descriviu els llocs, recordeu les sensacions i sentiments d’aquells moments, les cançons que us agradaven, els secrets inconfessables que tots tenim, els somnis, les il·lusions o els llocs on us agradaria d’anar i les persones que us agradaria de conèixer. Escriure és viure, amigues i amics. Quan escrivim podem convertir-nos en qui sigui i posar-nos en la pell de qualsevol personatge, ja sigui Napoleó o Frankenstein. No cal capficar-se si ho feu més o menys bé, simplement deixeu que les idees i els pensaments vagin avall des del cervell fins la punta del llapis. De ben segur que quan haureu acabat us endureu una sorpresa… jo he estat capaç d’escriure això?
I pel dibuix? Doncs igual. Tots hem calcat alguna imatge per transparència als vidres de les finestres de casa deixant que la llum del sol ens donés la pista de quin havia de ser el camí a seguir pel llapis. Doncs tornem-ho a fer. Agafeu una imatge de qualsevol diari, conte o revista i el calqueu sobre un full en blanc. Un cop acabat en feu un altre de diferent i un altre i un altre. Arribarà un moment que ja us atrevireu a calcar solament el contorn i traçar vosaltres mateixos sobre la taula, la part de dins del dibuix, o fins i tot donar-li una mica de color. Comenceu per dibuixos senzills i de ben segur que us descobrireu a vosaltres mateixos unes habilitats que ignoràveu.
Mentre feu aquestes coses les pors quedaran arraconades, i en cas que tornin més tard ja sabeu el que heu de fer: tornar a escriure i dibuixar.