Cal esperar que un cop hi hagi govern el diàleg sigui la porta cap a la sortida del laberint

Tot i que són les quartes eleccions al Congrés de Diputats en només quatre anys, les d’aquest diumenge no són unes eleccions més. La sentència del Suprem, condemnant els líders independentistes a penes que gairebé sumen 100 anys de presó, va provocar que milers de persones sortissin a protestar per una resolució judicial que consideren injusta. En el debat electoral d’aquest dilluns els partits constitucionalistes –PSOE, PP, Ciutadans i Vox– no van plantejar cap proposta concreta per donar sortida a la reivindicació d’una part important de la societat catalana. Els líders polítics, amb l’excepció de Pablo Iglesias, van competir per veure qui presentava les mesures més coercitives. Des d’una reforma del Codi Penal per convertir en delicte la convocatòria de referèndums fins a l’aplicació del 155, la Llei de seguretat nacional o la possibilitat de tallar serveis d’internet. Fins i tot el candidat socialista Pedro Sánchez va arribar a expressar, i dos dies després ho va matisar, que el govern controla directament la fiscalia. Aquesta radicalització del discurs l’únic efecte que està tenint fins ara és que les enquestes donin un preocupant augment de diputats a la formació ultradretana Vox que encapçala Santiago Abascal.

Entre els partits independentistes, però, el panorama no és gaire més encoratjador. ERC, JxCat i la CUP han evidenciat durant la campanya –com de fet ja ho van fer al Parlament de Catalunya després de la sentència– que no existeix una estratègia comuna. I això els ho retreuen moltes de les persones que aquests darrers dies han participat a les Marxes per la Llibertat, la manifestació contra la repressió del 26 d’octubre o a les nits de protestes al centre de Barcelona. Caldrà veure quina representació acaben aconseguint els independentistes i com fan valer o poden fer valer el seu pes al Congrés.

Les enquestes apunten que cap dels dos blocs, ni el d’esquerres (format per PSOE i Unidas Podemos) ni el de dretes (PP, Ciutadans i Vox) sumaran la xifra de 176 diputats que marca la majoria. Si és així, el missatge tornarà a ser que calen pactes. La campanya electoral sempre inflama els discursos i, per tant, dificulta els acords. Cal esperar que un cop hi hagi govern el diàleg sigui la porta cap a la sortida del laberint.