L’escola bressol ens hauria de servir de mirall per a la major part de processos d’innovació pedagògica

L’antropòleg Lluís Duch diu que “la família continua essent la pedra angular de la constitució de l’humà”. El funcionament de la família, el temps, l’atenció i afecte que es doni a l’infant, la preparació d’espais o la trobada amb altres persones seran essencials perquè pugui desenvolupar totes les seves capacitats afectives, cognitives i de relació i pugui créixer lliurement. Sabem que en la manera com som d’adults hi tenen molt a veure les experiències que hem viscut en la primera infància. La presència de l’infant suposa tacte perquè totes les accions (també les inaccions!) que facin els adults que l’envolten poden tenir un significat educatiu, pedagògic. L’infant observa i aprèn. Fer-se càrrec d’un infant vol dir tenir la capacitat de saber què necessita, atendre les seves demandes, bo i sabent-les prioritzar. Vol dir ser-hi sempre que requereixi companyia, fer-li costat en moments difícils i saber-lo mimar, sense caure en el parany de crear un dèspota o un capriciós. L’escola bressol és, en la societat actual, el complement imprescindible a la família. Per això triar-la és una decisió cabdal. En la tria es posa en joc la construcció de la identitat de l’infant i que aquest es pugui sentir a escola gairebé com a casa. Pare i mare i l’equip de mestres saben que, pel bé de l’infant, han de teixir un clima de confiança mútua i han de treballar en col·laboració. Saben que tot s’ha d’amarar d’afecte. Per això l’escola bressol és lloc d’hospitalitat, de solidaritat i d’ajut mutu. Els i les mestres de bressol saben com acompanyar pares, mares i infants a fer el trànsit d’un espai a l’altre, sense que ho pateixin en excés. Saben que l’important és preparar bé les trobades amb l’infant i amb l’adult que l’acompanya, aquell que cada matí fa el canvi de braços. Saben com convidar l’infant a explorar nous territoris, a conèixer nous adults i trobar-se amb altres iguals. Les escoles bressol solen disposar d’espais, sovint més ben adequats que a casa, perquè l’infant pugui aprendre a partir de la pròpia experiència i el joc lliure. En definitiva, saben com fer que cada infant se senti singular, perquè si alguna cosa caracteritza l’escola bressol és el seu caràcter inclusiu. De fet l’escola bressol ens hauria de servir de mirall per a la major part de processos d’innovació pedagògica, tan necessaris en totes les etapes educatives.