No podem deixar que la inclusió continuï essent un eslògan o un epígraf en un programa polític

L’escola continuarà existint per molt temps, el que hem d’assegurar és que sigui en les condicions necessàries. Hem vist com n’és d’imprescindible per a molts infants i adolescents que no poden fiar el seu futur a cap altra institució educativa perquè cap altra és de tan fàcil accés. L’escola ha de ser dibuixada de nou per a un nou temps i ha de continuar prioritzant els quatre aprenentatges essencials per al món d’avui: aprendre a saber (coneixement científic) aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a viure amb els altres. Aquesta escola dibuixada ha de ser inclusiva de veritat. No podem deixar que la inclusió continuï essent un eslògan, un títol d’una llei o un epígraf en un programa polític. L’escola dibuixada no pot obviar que allò que configura tot un sistema educatiu és la unió de tres subsistemes: l’escolar, el familiar i el sociocultural. Cal dibuixar una escola de traços i colors resistent, que contempli les interrelacions entre les tres institucions educatives, totes tres, perquè l’escola sola és insuficient, com ho és la família sola o l’oferta sociocultural, per més diversa i rica que sigui. L’escola dibuixada serà, com ho és sempre, un reflex de la societat. Diu Avishai Margalit que una societat decent és aquella que es dota d’institucions que no humilien les persones. Ull doncs amb l’escola dibuixada que emergirà! Sovint s’omplen papers sense realització possible. Compte a fixar objectius si no van acompanyats de condicions per assolir-los. Les retallades que els governs han fet en educació han escurçat o aprimat, sinó avortat, projectes de vida concrets. La manca de recursos on n’hi havia necessitat o urgència ha provocat una inequitat ben punyent i visible. Inequitat resultat de la indecència en el sentit de Margalit. Cada projecte de vida no realitzat per manca d’oportunitats formatives té rostre, nom i cognom, és el d’un infant o un adolescent que no podrà ser ni fer allò que hauria desitjat, que potser tampoc no podrà viure amb qui hauria volgut perquè la necessitat de supervivència l’abocarà a buscar-se la vida allà on pugui i com pugui. En educació, cada retallada es tradueix en projectes de vida castrats, esbossos d’una realitat només desitjada. Que l’escola dibuixada sigui producte d’una societat decent que no deixi infants a la intempèrie educativa és també responsabilitat de cada ciutadà o ciutadana.