Urgeix redefinir l'escola i replantejar-ne les seves funcions

La setmana passada deia que anem tard per transformar l’escola en aquella institució que necessitem i que, amb més o menys passió, tothom reclama. Tradicionalment, l’escola ha assumit les funcions que la societat li ha anat reclamant i se n’ha sortit raonablement bé, encara que no s’hagi lliurat de crítiques perverses o injustificades que de manera cíclica van reapareixent. Arribats on som, vivint en un món difícil d’entendre i cada dia més irrespirable, urgeix redefinir l’escola i replantejar-ne les seves funcions i finalitats. I seria prudent fer-ho essent conscients que l’escola necessita canvis, que se la pot i se l’ha de criticar però que no pot fer miracles! Què és l’escola? Parlem de l’escola com si fos un qui i no un que? Parlem d’aquest qui com d’un personatge de pel·lícula americana, un superheroi. Però l’escola no té cap poder miraculós ni de superhome. Tenim l’escola que entre tots fem possible cada dia. Per canviar-la hem de canviar nosaltres, la societat. Hi ha escoles que ensenyen més bé a llegir i escriure que d’altres, n’hi ha que fan possible que les criatures que s’hi troben siguin més lliures, felices, autònomes o col·laboradores que les d’altres centres; hi ha escoles que asseguren èxits professionals molt alts i n’hi ha que aspiren a mostrar formes de pensar per si mateix. Trobem moltes diferències però tota escola compleix unes funcions comuns d’utilitat social. Moltes escoles dissenyen projectes educatius pensant en la màxima d’aconseguir infants i adolescents lliures i autònoms. Tots volem ser autònoms i imaginem un futur de llibertat plena. Tots portem en l’ADN la idea que la meva llibertat acaba on comença la de l’altre i ens quedem tranquils amb aquesta filosofia, sentint-nos responsables i respectuosos. I si aquesta no fos la millor filosofia per a un món millor? I si es tractés de pensar que només si l’altre és lliure jo podré ser autònom perquè som interdependents? I si fos que la llibertat personal només la puc trobar si les trobem plegats? I si hem errat el principi? Potser el fenomen extraordinari, que no miracle, ha de ser pensar l’escola com el que és: una institució, és a dir, un organisme viu que compleix una funció social. I si fos que la funció essencial és vetllar per la conservació, a llarg termini, de totes les vides que s’hi apleguen? Com seria aquesta escola? Com dissenyaríem les accions educatives quotidianes?

Urgeix redefinir l'escola i replantejar-ne les seves funcions

L’escola no fa miracles