No pot haver-hi solidesa democràtica sense una educació que inclogui la diversitat humana

En una societat que desitja cotes altes de democràcia, l’escola només pot ser inclusiva. No pot haver-hi solidesa democràtica sense una educació i una societat amb capacitat d’incloure la diversitat humana. La possibilitat de perfeccionar la democràcia passa perquè totes les escoles siguin inclusives i una educació inclusiva no pot donar-se si l’escola és exclusiva o excloent. Una escola inclusiva acull i acompanya infants amb necessitats especials, sords, cecs o amb retard intel·lectual, però també acull totes les altres diferències perquè ha d’estar preparada per donar, a tots els nens i totes les nenes sense distinció de cap tipus, l’oportunitat de formar part de les aules normals, aquelles que han d’aplegar la mateixa diversitat que configura una societat en un moment determinat de la seva història. L’educació ha de vetllar pel desenvolupament personal (psicomotriu, cognitiu, afectiu i social) de cada infant, cosa que imposa una escola i una educació inclusives pensades en un sentit global i comunitari. Una escola inclusiva –que té incorporades pràctiques inclusives– fa possible que cada infant i cada adolescent incrementi la seva consciència d’un món que és plural i divers, arribi a ser conscient de les seves pròpies capacitats i pugui desenvolupar-les, i augmenti, si és ben acompanyat pels adults, el respecte cap a ell mateix i cap als altres. L’escola ha d’estar preparada per mostrar que la diferència pot ser sempre una font inesgotable de riquesa, de la mateixa manera que pot ser el fonament de la desigualtat i el menyspreu. L’escola ha de propiciar, amb la influència que pugui exercir, sigui poca o molta, trobades en la diversitat, mostrant que és decisió de cada individu i de cada comunitat fer de la diferència un bressol de riquesa i inclusió o bé l’origen de la pobresa i l’exclusió. El respecte per la diferència, si aquesta és natural o desitjada per cada subjecte, és un valor molt potent en democràcia i, com tot valor, o s’aprèn en la pràctica o no s’aprèn mai. No té sentit ensenyar estratègies per aprendre el valor que té la inclusió si l’escola i les pràctiques que s’hi viuen són contràries a aquest valor. La inclusió ens fa forts i flexibles, l’exclusió febles i intolerants. Facilitar als infants experiències positives d’inclusió els permetrà disposar de memòria per afrontar les pors ancestrals al forà o al diferent.

No pot haver-hi solidesa democràtica sense una educació que inclogui la diversitat humana

L’escola només pot ser inclusiva