L’escola: una llar
Fa cinc dies que els infants han deixat el confort de la llar i la família per retornar a la fredor de les aules! Però ni tots els infants abandonen llars confortables ni les aules són espais de fredor, malgrat que la ventilació creuada les pugui convertir en estances ben fredes.
No cal pensar en domòtica ni imaginar una llar intel·ligent (smarthouse), sabem ben bé què entenem per confort de la llar. La confortabilitat es troba en la senzillesa d’un espai còmode, plaent i agradable que s’ha convertit en niu, bressol i aixopluc. Dir casa meva és dir territori de cordialitat, intimitat, serenor i confiança; cau i refugi per a la maltempsada, balneari per al cos i l’esperit. L’infant cerca a casa seva calidesa humana, braços que l’agombolin, mans que l’acompanyin, cossos que l’escalfin i alimentin, veus que li expliquin històries i el consolin.
La llarització de l’aula és una proposta educativa que ha entrat en algunes escoles, com ho va fent la voluntat de distribuir i arranjar els espais de joc i esbarjo. Es tracta de transformar les aules i l’escola i convertir-les en espais confortables, adaptables i flexibles. És una forma de posar l’arquitectura i el mobiliari al servei de l’aprenentatge, configurant diferents zones per tal que els recursos s’hi organitzin de manera òptima, i permetre’n un ús àgil i segur, facilitant la personalització de l’aprenentatge i la implementació de metodologies didàctiques diverses. És així mateix rellevant disposar d’una bona connectivitat que integri les tecnologies de la informació i la comunicació per mantenir sempre la mirada oberta al món.
És urgent fer escoles confortables i de l’aula, una llar, però no oblidem que l’essencial és invisible als ulls. Ni l’arquitectura, el mobiliari o altres recursos ni la bona connectivitat donen confort humà a cap infant, i menys als que esperen arribar a l’escola per trobar aixopluc. Hi ha infants que només a l’escola troben llar perquè cada matí surten d’un infrahabitatge i potser mancats de calidesa humana. A Catalunya la taxa de risc de pobresa i exclusió social és del 26%, més d’1.600.000 persones i d’aquestes unes 850.000 en situació de pobresa severa (Enquesta de Condicions de Vida. Idescat, 2021). Esgarrifa saber que pot ser que tinguem a l’aula cinc infants que venen a l’escola per estar-hi calents, confortables, contents de poder-hi dinar i esperant que algú els abraci.