Franco serà durant les properes setmanes pura metralla electoral. De vòmit

Doncs això, que ara que el Tribunal Suprem ja n’ha avalat l’exhumació, ha començat l’espectacle Franco. L’espectacle mediàtic i televisiu, és clar. El de molts programes de les teles estatals que ja han engegat el ventilador del desenterrament del dictador. I es pregunten com es farà i, sobretot, com deu estar el cos de Franco quaranta anys després de la seva mort. Encartronat? Com si fos una escultura de fusta? Momificat? I la suposada voluntat de donar veu a tothom s’acaba convertint, evidentment, en la justificació per posar el micro als nostàlgics del franquisme, amb el resultat de sempre: blanquejar els 40 anys de dictadura, els 40 anys d’una brutal repressió. No és nou. És el clàssic blanqueig sobre el qual s’ha edificat la transició espanyola. El clàssic blanqueig de la volguda ignorància d’un passat silenciat. I als mitjans ja ha tret el cap el net gran, Francisco Franco Martínez-Bordiu, Francis Franco. I indignat, diu que el Tribunal Suprem nega a la família Franco “el dret a enterrar” l’avi en una tomba de la seva propietat amb “l’excusa de la seguretat”. I les seves paraules s’amplifiquen i busquen, sens dubte, humanitzar el gran genocida sota l’efectiu paraigua del terme “avi” i el concepte del dret a un enterrament digne. I les seves paraules recargolen l’estómac de les 114.224 famílies dels desapareguts reconeguts de la repressió franquista. De les 114.224 famílies que no és que no puguin tenir un enterrament digne sinó que no saben ni en quina fossa comuna ni en el voral de quina carretera hi jauen assassinats els seus avis, pares o tiets. Les 114.224 famílies que no poden cercar-los perquè no hi ha calés i, increïblement, altres prioritats. També ens hem de plantejar si l’exhumació de Franco ha de ser pública. O sigui, si s’ha de veure en directe. No per exaltar-ne la seva figura sinó perquè es documenti gràficament i s’expliqui bé a les noves generacions, que desconeixen la figura real de Franco, qui va ser i què va fer. I perquè s’aprofiti per explicar també que la seva fundació fa apologia del feixisme i no només continua tenint avantatges fiscals sinó que gestiona milers de documents que va generar l’Estat franquista i que, per tant, haurien de ser de titularitat pública. Vaja, que m’agradaria que l’exhumació del genocida servís almenys per posar fi a aquest gran despropòsit i alhora gran error històric d’aquest suposat Estat democràtic anomenat Espanya: no fer net ni passar comptes amb el franquisme. Però tinc clar que no serà així. Franco serà durant les properes setmanes pura metralla electoral. De vòmit.

Franco serà durant les properes setmanes pura metralla electoral. De vòmit

L’espectacle del vòmit