La polifonia, sortosament, continua enlairant-se com l'obra més coneguda de Händel

El cant primerenc a una veu va servir de base per organitzar les diferents tessitures humanes mitjançant un diàleg entre iguals: és la polifonia. El cant a diverses veus, amb inicis semblants en les diverses cultures, és a Europa on es desenvolupa més artísticament. Ampliant el ventall de possibilitats expressives, la polifonia té en la diversitat la seva raó de ser i per això la creació d’una coral significa la trobada i l’esperit de superació personal expressada en un col·lectiu que canta. Ha estat unint el personal amb el comú, l’art i el pensament, que la polifonia ha acabat sent una identitat europea. Una mostra d’això va ser el Messies de Händel participatiu –que va ajuntar 450 cantaires– celebrat a l’Auditori de Barcelona aquest Nadal amb el concurs de l’Orquestra de Cambra de Granollers [a la imatge que acompanya aquest article]. Una obra que sorgeix d’una crisi personal del compositor en decaure el gust per les òperes d’estil italià que componia. Rebre un oportú encàrrec de la ciutat de Dublín l’ajuda a superar el moment difícil fent-lo centrar de nou en la composició. I torna a l’arrel alemanya recuperant l’estil de la cantata luterana –una música que empra els recursos amb gran precisió per fondre’s en el text– per compondre aquest oratori magistral en 24 dies de l’estiu de 1741. En l’emblemàtic Hallelujah hi combina tots els recursos: monodia, polifonia, fugats (el solapament de les veus)... En l’orquestra de corda hi afegeix timbales i les trompetes de l’Apocalipsi bíblic en què es basa el text. La força de l’uníson (tots fent la mateixa nota) del verset “que el Senyor Déu omnipotent ja regna” (Ap 19,6), la pujada melòdica de King of Kings, and Lord of Lords (Ap 19,16) per part de les sopranos, les respostes a quatre veus amb l’Al·leluia... tot tira amunt... i causa un gran impacte emocional. Amb les veus i els instruments Händel construeix una peça amb un resultat d’una qualitat i d’un efecte que supera el que es pot esperar dels elements que la componen i que fins que no s’escolta es desconeix. Nascut a Halle (Alemanya) després d’estudiar música i dret, Händel va fer una estada a Itàlia de quatre anys per conèixer en profunditat la música i els seus músics, abans de tornar a Alemanya i establir-se finalment a Londres. Un Erasmus de l’època per a un gran talent que va tenir molt bona formació en diversos camps. Edgar Morin, el filòsof francès del pensament complex, advoca per una construcció multidisciplinària del pensament amb una educació que desenvolupi la capacitat general de la ment humana, ja que, per a Morin, com més gran sigui aquesta capacitat general, més gran serà la capacitat de tractar problemes particulars i especialitzats. Händel, com tot gran artista, tenia aquesta capacitat. La música polifònica, vocal i instrumental, és una síntesi de la voluntat de gestionar la complexitat humana. Quan Europa ha fet deixadesa d’aquesta capacitat fent reduccionisme amb idees simples han anat mal dades com en el nazisme. La polifonia, sortosament, continua enlairant-se com en el Messies. Una obra que podem escurçar, perquè és un conjunt de peces breus, però no la podem simplificar perquè Händel ens descobreix que en cada peça hi ha just el que hi ha d’haver. Per això és una obra mestra i escoltar-la sempre ens enalteix. Per això, cada any s’interpreta en llocs tan diversos com Londres, Boston, Vic o Lledoners.

La polifonia, sortosament, continua enlairant-se com l'obra més coneguda de Händel

L’esperit europeu del ‘Messies’