Montse Cuevas, triatleta

Dimecres, cafè al cafè Santagloria amb la triatleta Montse Cuevas i Castillo (Granollers, 1958). La tenia present de fa molt temps a la meva llista d’entrevistables i la xerrada amb ella transcorre de forma distesa pels camins, carreteres i pics coneguts de Valgañón i Fresneda de la Sierra Tirón, pobles veïns de la Rioja i Castella i Lleó en els quals coincidim sovint a l’estiu. Aquest periodista pot confirmar que l’ha vista entrenar amb bicicleta pel port de Padrilla mentre els voltors de plomes lleonades (Gyps fulvus) de les penyes de Santa Brígida semblaven amenaçar-la en cada revolt de la carretera. Aquest detall, del tot circumstancial, serveix per posar de relleu la intensitat de la preparació física de Montse Cuevas, sigui l’estació de l’any de sigui, sigui en el lloc que sigui. Integrant del Club Triatló Granollers (CTG) des de la seva fundació, l’atleta granollerina té un palmarès valuós, no només pels 12 campionats internacionals, sinó també pels d’abast estatal i català. Una de les últimes proves en què ha participat és el Campionat d’Europa de Triatló Aquatló celebrat a Bilbao (Biscaia) el 23 de setembre passat. Va quedar en 13a posició de la categoria de dones de 60 a 64 anys. La prova consistia a nedar 1.000 metres a mar obert i córrer cinc quilòmetres. Més proves i resultats dels darrers temps: el Campionat del Món de triatló duatló Avilés 2021 (cursa i bicicleta, 5a posició); el Campionat del Món de triatló aquatló El Anillo 2021, (natació i cursa, 4a); el Campionat d’Europa de triatló València 2021 (natació i bicicleta, 9a), el Campionat Europeu d’aquatló Târgu Mures ETU 2019 (natació i cursa, 3a)... La Montse va participar per primera vegada com a triatleta a nivell internacional el 2004, en el Campionat del Món de triatló ITU Funchal de Portugal, on va quedar en la 51a posició. Competidora nata, es considera –dubto de si ho he d’escriure o no– “una triatleta mediocre”. Ho neguen rotundament els qui en saben, de la seva trajectòria, que l’enalteixen com “un exemple a seguir”. Jubilada després de treballar d’administrativa més de 20 anys a l’empresa Figueras Internacional Seating, de Lliçà d’Amunt –també havia treballat abans a la Caixa de Crèdit de Granollers–, la seva vida ha estat lligada a la pràctica de l’esport des que tenia 12 anys. “L’esport ha estat i és la meva filosofia de vida”, afirma convençuda. Constant i tenaç, tot va començar un mes d’agost de 1970, quan va fer un curset al Club Natació Granollers amb Joan Mallol. Tres mesos més tard, es va plantar a les pistes d’atletisme, on va conèixer els germans Josep i Joan Cladellas. L’any 1971 va guanyar el Trofeu Sant Jordi, el mateix any que va entrar a formar part dels equips del CN Granollers. El 1975 prova al Club Judo Granollers i, a partir d’aquí, no es dona treva per competir: Club Atlètic Granollers (1980-1984); curses populars per lliure (1985-2000); Club Natació Molins de Rei (2001); Centre Natació Mataró (2002-2003), Club Triatló Granollers (2004-2006), Club Triatló Sant Joan de les Abadesses (2007-2011) i Club Triatló Granollers (2012). També ha fet el Cross Internacional de Granollers i la Mitja Marató de Granollers-les Franqueses-la Garriga, competint igualment a diversos campionats d’Espanya i Catalunya, on s’ha penjar 23 medalles. També ha corregut proves d’esprint, olímpic, mig i ironman, distàncies diverses de triatló. Atleta solitària i decidida a continuar fins que el cos li ho permeti, diu que n’ha vist i patit de tots els colors. Ha estat atropellada per un cotxe mentre entrenava amb bicicleta, ha sentit com li deien puta per les malles esportives que vestia, etc. Però tot i aquests peròs, insisteix que poques coses són comparables a les sensacions d’enfrontar-se a les onades: “Nedar al mar obert és com tocar el cel.” Comunista per via paterna, a conseqüència de la indignació que li va causar la moció de censura del 1992 contra el PSC presentada pel regidor trànsfuga Manel Nériz, el 2002 va entrar a l’Ajuntament i va ser regidora d’Esports quatre anys amb els alcaldes Josep Pujadas i Josep Mayoral. D’aquella època recorda feliç el contacte proper que va tenir amb les entitats esportives i la sensació de sentir-se “superestimada”. Socialment molt compromesa, forma part d’Els Xics, La Magrana Vallesana, l’associació Granollers Pedala... Casada amb Carlos López–Urizarna, tenen dos fills: l’Oswald, de 46 anys, i en Llorenç, de 22.

Montse Cuevas, triatleta

L’esport com a filosofia de vida