La Festa de Tardor de Sant Esteve de Palautordera va néixer alternativa i en plena transició

Doncs això, que sempre hi ha coses que et reconcilien amb la vida. I això que portem unes setmanes de merda. I és que la Fiscalia de l’Estat s’ha vestit de botxí i, sense miraments ni vergonya, ha mostrat la seva actitud de revenja i escarment als presos polítics amb peticions de penes indignes, i el Tribunal Suprem se’ns ha pixat a la cara a tots els ciutadans. I encara no tres setmanes després d’haver decidit fer pagar l’impost de les hipoteques als bancs, s’ha doblegat als interessos dels lobbys financers i immobiliaris i ha pensat que els qui ho pagarem serem els de sempre, els ciutadans, que –a més a més– hem hagut d’aguantar el postureo del Gobierno. “¡Cuidao!”, com criden a l’APM?, que el president Pedro Sánchez s’ha afanyat a anunciar l’aprovació d’un decret que determini de forma clara que finalment qui ho pagarà seran els bancs! Però “¡que no nos engañen, que nos digan la verdá!”, si tots sabem, com diu el meu pare i amb raó, que els “cardats són sempre els mateixos”. O sigui, que si els bancs acaben havent de pagar l’impost pel decret governamental espanyol, no patiu, que d’una manera o una altra ens ho acabaran carregant als prestamistes. I per acabar-ho d’adobar, he escoltat el gran Toni Clapés a la ràdio i m’he enganxat a una entrevista boníssima amb un expert en obsolescència programada. Benito Muros diu: que els mòbils estan programats per durar aproximadament dos anys; que els aparells tenen una carcassa que s’escalfa i s’acaba fent malbé; que quan ens obliguen a actualitzar el programari hi introdueixen certs virus o aplicacions que fan que vagi més lent i comenci a fallar, i que si bé dels aparells d’alta gamma en paguem prop de 1.000 euros, en realitat el seu preu de cost és només de 80. Vaja, que t’agafen ganes de cremar tots els smartphones. Però, sortosament, mai no està tot perdut. I enmig de la merda apareix l’esperança. Sobretot quan veus que hi ha grups de persones, com l’Associació de Joves de Sant Esteve de Palautordera, que són capaces de mantenir, 40 anys després, una història tan meravellosa com la Festa de Tardor. Una festa que va néixer alternativa i en plena transició. Una festa diferent, participativa, popular i oberta. Feta per tothom. Un element identitari i col·lectiu indiscutible. I un gran moment per sortir al carrer i a través de la festa, el ball, l’art i la cultura, reivindicar la gent. Això no només passa a Sant Esteve, però és on tinc la sort de viure-ho jo. On he gaudit des de petit d’aquesta gran festa i d’aquesta gent. És la meva estimada tribu. I la nostra gran esperança!

La Festa de Tardor de Sant Esteve de Palautordera va néixer alternativa i en plena transició

L’estimada tribu