L’estiu m’amoroseix l’ànima
Dilluns 15 de juny de 2020
Tarda
Noranta-tresè dia de confinament. Ha mort el periodista Manel Cuyàs. Ens va fer una xerrada a la Trobada d’autors de Gregal el març de 2019. Escrivia una columna diària a El Punt Avui. Els seus articles eren fruit de l’observació d’un fet i de procurar fer-lo interessant. Deia que les coses eren interessants segons com s’explicaven. I que si podies arribar a una conclusió, era doblement interessant. Que el gran repte era aconseguir que la vida de cada dia atrapés a tothom, i que no calien grans fets, que això podia sorgir d’un fet mínim. I reblava: les coses són interessants si les fas interessants; per dir el que diuen els altres, ja hi ha els altres.
Un dels meus contactes de Facebook m’ha fet un comentari molt desagradable, l’esborro. Haig de fer neteja i passar el sedàs.
Dimarts 16 de juny de 2020
Vespre
Noranta-quatrè dia de confinament. Plovisqueja, no sortim a caminar. Ho aprofito per avançar en la valoració de les lectures del Concurs de Narrativa Curta d’EL 9 NOU, del qual soc jurat.
A la tarda plou molt, la bomba del desaigua del garatge es dispara. Altra vegada em trobo un comentari amenaçador a la meva pàgina. Bloquejo el perfil. Però quan estic a punt de denunciar-lo em trobo que ha desaparegut, que s’ha fet fonedís. Les xarxes, arma de doble tall, poden ser molt útils i enverinades alhora.
Dimecres 17 de juny de 2020
Vespre
Noranta-cinquè dia de confinament. Em desperto. No pot ser. Un whats de la Montse al grup de teatre dient que el Joan és mort. Penso que és un malentès. El Joan, no pot ser, diumenge vam estar junts a la reunió, reia, feia broma. No, no pot ser. Dissabte havia fet 54 anys. Espero que algú digui que no és cert, però desgraciadament la pitjor notícia es confirma. I quedo desfeta en llàgrimes i trencada pel dolor. No compartirem més el personatge del Grau, el cuiner de Confidències d’una reina, que interpretava des del 2014. No participarà en cap altra visita guiada. No tornarem a coincidir en el jurat del Concurs dels relats per dramatitzar d’Indòmit… Haig d’anar a treballar i no puc parar de plorar. I encara no m’ho crec.
Quin dia més llarg i trist. Aquesta tarda haig d’escriure el Dietari de la setmana passada, tinc el cap tan espès que no sé si en seré capaç. Cerco refugi entre les paraules i els demano que siguin benvolents amb mi, que m’ho facin fàcil. Que m’ajudin a viatjar en el temps i l’espai.
Dijous 18 de juny de 2020
Vespre
Noranta-sisè dia de confinament. Volia sortir a caminar, però el cos no m’arria. Decideixo escoltar-lo i quedar-me. Barcelona, l’àrea metropolitana i Lleida hem entrat a la fase 3 de desescalada. Al matí vaig a l’escola.
Aquesta tarda, més serena, em poso a l’ordinador amb la idea d’escriure alguna cosa per a tu, Joan. Perquè m’ho han demanat, perquè ho necessito, perquè t’ho mereixes i perquè t’estimo, amic. Has marxat massa aviat!
Divendres 19 de juny de 2020
Capvespre
Aquesta mitjanit s’ha acabat la fase 3, la Generalitat ha recuperat les competències i hem entrat a la fase de represa, s’acaba l’estat d’alarma. S’aixequen les restriccions de mobilitat a tot Catalunya. Sortim a caminar, ho necessito més que mai.
Avui s’acaba el curs escolar. El curs més estrany des que faig de mestra. El curs en què hem après més de la vida que dels llibres. Que ens hem adonat com ens necessitem uns als altres. Com en som de vulnerables. Com enyorem les petites rutines…
Llegeixo a EL 9 NOU la notícia de la teva mort, Joan. M’agrada veure que se’t recorda. Aquesta tarda quedem per baixar al tanatori. Com es dona el condol sense una abraçada? És impossible! Joan, l’abraçada que no ens vam fer diumenge, avui li he fet a la teva Montse. Però cap de les nostres sentides abraçades et pot fer tornar.
Dissabte 20 de juny de 2020
Migdia
Avui és el funeral del Joan. Fa calor. Som molts els que volem ser-hi, però les mesures del moment fan que la meitat quedem fora de la sala de cerimònies. Un amic fa un directe amb un mòbil amb el Zoom. Formem petits grups, però no se sent. Parlem i el recordem, com era ell, alegre, irònic, generós i bondadosament discret.
Diumenge 21 de juny de 2020
Tarda
La nit passada era el solstici d’estiu, la nit més curta de l’any. Un minut abans de 3/4 de 12 hem entrat a l’estiu. Aquest estiu de llum i calidesa tan desitjat, després d’una primavera robada.
Dedico el dia a acabar les lectures del Concurs de Narrativa Curta.