Els impostos haurien de ser per fer política més que per fer-ne política.

Aquests dies tots els ajuntaments aproven les ordenances fiscals. El dels impostos i les taxes és un debat delicat. Trobar el punt d’equilibri és complicat. I a les portes d’un any electoral, més. És terreny abonat per a la pugna entre govern i oposició. Però abans de censurar-ne increments o aplaudir-ne congelacions un debat serè exigeix obrir el focus.

El context econòmic és especialment complex: la inflació disparada es combina amb l’increment de tipus del Banc Central Europeu, que aquest dijous va apujar per tercera vegada consecutiva el preu del diner, ara ja al 2%. Amb aquesta maniobra, que pretén refredar el consum, es vol frenar la inflació, però alhora s’empeny l’economia cap a l’amenaça d’una recessió. I això, en un moment en què l’increment del cost de la vida fa estralls: el preu dels aliments creix, els subministraments s’han encarit i les hipoteques, amb l’escalada de l’euríbor, l’índex amb què se’n calcula la quota, també. La conseqüència és que cada vegada a més gent li costa arribar a final de mes. Aquest context cal tenir-lo en compte a l’hora d’aprovar increments d’impostos.

Ara bé, el debat no s’hauria de circumscriure a la discussió binària de si s’apugen o no els tributs. En aquesta equació hi intervenen altres variables. A diferència del que va passar després de la crisi del 2008, quan es va imposar l’ortodòxia de l’austeritat, l’abordatge per combatre els efectes de la pandèmia ha estat diferent. L’administració ha obert l’aixeta per teixir una xarxa de seguretat que eviti l’exclusió social. Els serveis públics municipals són nusos d’aquesta xarxa. I de serveis, els ajuntaments en presten més dels que estarien obligats per llei. Uns serveis que s’han de finançar i, en gran part, es financen amb impostos. Però l’exercici de quadrar el pressupost només incrementant els impostos és massa fàcil. Els serveis han de ser adequats, estar correctament dimensionats i s’han de prestar amb eficiència. Aquest exercici s’ha de fer.

Això no vol dir que no s’hagin de pagar impostos. S’han de pagar els necessaris. Amb una mirada llarga, el més sensat seria que els increments fossin graduals i, sobretot, sostenibles. El perill actual és que hi hagi ajuntaments que, presoners d’una lògica electoral, prefereixin congelar tributs a les portes d’unes eleccions per incrementar-los el doble quan hagin passat. Els impostos haurien de ser per fer política més que per fer-ne política.