Anna Maria Piera, directora de l'Escola Municipal de Música i Conservatori Josep Maria Ruera

Un dia els periodistes van preguntar a l’acabat de distingir Premi Nobel de Literatura, Vicente Aleixandre, si la poesia li donava per menjar. La seva resposta no va deixar ningú indiferent: “Tot just dona per berenar”, els va dir. En els temps de la postguerra, és més que evident que poetes, músics, escriptors i altra gent de la cultura en general van tenir problemes per viure d’unes especialitats que sovint no només no eren reconegudes, sinó també menyspreades. Alguns dels músics granollerins que a finals dels anys vint del segle passat van posar en marxa l’Escola Municipal de Música van ser coetanis del poeta Aleixandre. Ells (Joan Baptista Lambert, Josep Maria Ruera, Joan Coll, Aureli Font, Felicià Maresma...) van formar part d’un grup d’il·lustres músics que van anar més enllà de les seves obligacions professionals –reconegudes en el cas de Granollers anys més tard per l’alcalde Rafael Ballús– per establir les bases de l’actual escola municipal de música. D’aquestes coses –de l’esforç realitzat per aquests i d’altres músics per a sobreviure– en sap molt l’Anna Maria Piera López (Granollers, 1967). Musicòloga, la noia del desaparegut Bar Piera –encara recordat per molta gent pels excel·lents cargols que preparaven els seus pares– va estudiar solfeig i flauta de bec amb Aurora Massat i música amb Gerard Behncké i Josep Maria Roger. Com sigui que era conscient que això de la música sempre ha estat difícil per guanyar-se la vida, s’hi va doctorar al mateix temps que es va llicenciar en Filosofia i especialitzar en gestió cultural. “Tot això, ho vaig fer a més a més. Per si de cas...”, diu somrient. El “per si de cas” li ha permès dirigir, des de fa quatre anys, l’Escola Municipal de Música i Conservatori Josep Maria Ruera, tot i que segueix impartint classes. Lligada al centre des de fa més de 25 anys, se sent continuadora del llegat que van deixar a l’escola tres músics i directors pels qual confessa un gran admiració: Roger, a qui va substituir en el càrrec, i els desapareguts Carles Riera i Josep Maria Ruera. TRES MÚSICS I DIRECTORS D’en Riera destaca, entre d’altres coses, la seva professionalitat com a músic, l’estima que sentia per l’escola, l’esforç que va fer per impulsar l’Orquestra de Cambra de Granollers i el seu desig per convertir el centre en sinònim d’excel·lència. De Ruera, poques coses li queden ja per dir, ja que fa temps que les va escriure al llibre Josep Maria Ruera i Pinart (1900-1988). En aquest cas, la musicòloga va posar molt alt el llistó biogràfic personal i musical de Ruera [amb pròleg de Riera] i va contextualitzar la seva figura com ningú no ho havia fet fins aleshores [2000]. D‘aquesta manera, l’Anna Maria va passar a ser –la família ho té assumit– la noia 10 de can Ruera. Amb forta competència musical dins i fora de la ciutat, l’escola que dirigeix, formada per 36 professors, permet estudiar a uns 400 alumnes, dels quals un 75% fan instruments i el 25% restant llenguatge. Els alumnes es decanten pel piano, el violí i la guitarra –hi ha overbooking actualment. Com a directora reivindica estudis d’arpa i orgue, així com de trompa, trombó i tuba perquè l’Orquestra de Cambra sigui autosuficient. L’instrument més minoritari és... el fagot. Decidida a assolir l’excel·lència musical, es mostra “molt orgullosa” pel conjunt de professors que té el centre i pel fet que, “malgrat les dificultats i els bolos que sovint han de fer”, tots ells puguin viure de la música. Acostumada a tocar totes les tecles i a afinar quan convé, destaca el paper que ha jugat i juga el director Corrado Bolsi per reconduir, amb l’ajuda dels músics i de la Fundació, l’Orquestra de Cambra. Per segon any consecutiu, imparteix amb èxit –més de 60 alumnes segueixen les seves classes–, un taller de música de la Universitat Popular de Granollers. Casada amb Eduard Herrero, violinista i professor també com ella de l’escola, té dos fills, en Martí i l’Oriol, de 20 i 16 anys respectivament. “Tots dos han estudiat música, però cap d’ells vol ser músic. Deuen pensar que tal com està la vida, amb dos músics a la família, ja n’hi ha prou”, conclou.

Anna Maria Piera, directora de l'Escola Municipal de Música i Conservatori Josep Maria Ruera

L’excel·lència com a objectiu