L’exemple de dos regidors trans al Vallès Oriental
La fotografia destacada de portada d’EL 9 NOU d’aquest divendres la protagonitzen un regidor de Bigues i Riells del Fai i una regidora de la Garriga. Són Nico Mayolas, d’ERC, i Irene Puig, de la CUP. Un forma part de l’equip de govern municipal i l’altra, de l’oposició. A més de dedicar el seu temps a la política municipal, Mayolas i Puig tenen en comú que són persones trans. És important aquesta seva condició perquè la lluita pel reconeixement dels drets cívics i socials dels trans està sent molt llarga i feixuga. De fet, encara ara és atacada per sectors que continuen sense entendre que l’autodeterminació de gènere fa avançar la humanitat. Puig i Mayolas, des de les seves responsabilitats als ajuntaments, estan contribuint a la institucionalització del col·lectiu trans, com temps enrere van obrir camí les primeres alcaldesses i regidores o els primers alcaldes i regidors gais i lesbianes perquè les institucions deixessin de ser monopoli d’homes heterosexuals.
A punt d’acabar l’any, l’esborrany de la Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, aprovat pel Consell de Ministres el febrer passat, encara no ha superat els tràmits previs per ser discutit al Congrés. Tot i que alguns col·lectius feministes han qüestionat punts d’aquesta llei, sembla clau i urgent que arribi, es debati i s’aprovi a les Corts espanyoles perquè es blindi d’una vegada l’autodeterminació de gènere. Sense aquest pas, la marginació del col·lectiu trans continuarà sent el pa de cada dia, una marginació que es tradueix de forma punyent arreu. Segons un estudi d’UGT publicat a l’estiu, el 80% de les persones trans es troben a l’atur. I un altre informe de la Federació Estatal LGTBI+ indica que el 58% de l’alumnat trans ha estat víctima d’assetjament escolar.
Cal complir sense demora les sentències del Tribunal Suprem i del Constitucional en matèria de menors trans i les recomanacions de l’Agència Europea de Drets Fonamentals. I cal posar fi a la consideració dels trans com a subjectes que necessiten tutela, que semblin un perill social. Cal tractar-los amb la mateixa dignitat que la resta perquè el sexe és alguna cosa més que la genitalitat que es té en néixer.