L’exploradora visual sense límits

Dimecres al matí, cafè amb Lurdes Rodriguez Basolí (Granollers, 1981) al bar Dragón Rojo del Grup Primer de Maig. Mentre fem el cafè, desplega sobre la taula l’ordinador i m’ensenya alguns dels projectes en els quals està treballant. Fotògrafa documentalista, acaba de tornar de Cuba, on ha continuat la seva recerca fotogràfica sobre la identitat femenina. Disparades les fotos, lluny de voler ensenyar-les ràpidament, prefereix conservar-les als budells de l’ordinador a l’espera de visualitzar-les i mantenir amb elles una relació de tu a tu. Fins que no arribi aquest moment, contextualitzarà el relat del projecte i esperarà a veure quin és el moment més adequat per mostrar-les al públic. Fa anys que segueix aquest personal protocol d’actuació quan ha d’afrontar un nou repte professional. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull, la fotògrafa treballa a Roca Umbert Fàbrica de les Arts des de fa uns mesos. Després de viure al País Basc vuit anys, la tornada a Granollers li ha permès –malgrat que troba a faltar el txirimiri de Donosti– retrobar-se amb una realitat familiar i social de la qual no gaudia tant com volia. Bon coneixedor de la situació, Joan Fontcuberta, el fotògraf impulsor del festival Panoràmic que es va fer a la Fàbrica de les Arts fa uns dies, va comptar amb ella. Rodríguez Basolí va impartir un taller per reflexionar sobre la mirada blanca de turistes i fotògrafs als viatges exòtics dins la proposta general que presentava el festival amb el suggerent nom d’Explorem la lluna. Guanyadora del Premi Inge Morath 2010 que atorga cada any l’agència Magnum, amb seu a Nova York, Rodríguez Basolí compagina la seva feina amb la docència, un camp que li agrada força. En aquella ocasió, el treball Caracas. La sucursal del cielo –més proper al fotoperiodisme que al documental– va ser publicat a El País Semanal. També va obtenir el premi ANI-PixPalace del Visa pour l’Image i va ser seleccionada per participar en la Joop Swart Masterclass del World Press Photo. Exploradora de la imatge, rigorosa i exigent, ha recorregut un llarg camí des que va descobrir la fotografia documental gràcies al guiatge de Sandra Balcells a la Ramon Llull. Decidida a fer-se un lloc en aquesta especialitat, va continuar els seus estudis amb el postgrau de Fotoperiodisme que va fer a la Universitat Autònoma de Barcelona, centre, per cert, en el qual imparteix classes. La docència fa que hagi de viatjar tot sovint pel món i l’Estat, ja que també imparteix classes a tres centres de Madrid. En tots els casos, els projectes actuals de Rodríguez Basolí tenen ben present “una perspectiva feminista”. El road-trip fotogràfic Danube Revisited: The Inge Morath Truck Project que va impulsar el 2014 juntament amb 12 dones en homenatge a Inge Morath, li va servir per reafirmar les seves conviccions feministes. Després d’un llarg viatge de cinc setmanes van presentar una exposició inaugurada amb motiu de la celebració a Madrid del PhotoEspaña 2016. La mostra també es va poder veure a Alemanya el 2017 i a Àustria el 2018. Enllestit aquest treball, la granollerina va viatjar fins a Tanzània, on va començar el projecte Blank, resultat d’una llarga experiència professional amb els massais que va iniciar el 1998. En aquesta ocasió, la documentalista va analitzar la lectura dels àlbums familiars de molts viatgers que visiten Tanzània, per anar molt més enllà de les imatges estereotipades que hi capten amb les seves càmeres. Imatges moltes d’elles en les quals els massais són considerats, segons Rodríguez Basolí, “el bon salvatge que decora les fotografies del turista blanc, projectant en aquest poble fantasies occidentals que res tenen a veure amb el poble massai, heretades de l’època colonial”. Un altre projecte del qual se sent especialment satisfeta duu el títol d’Atopical Lives. Realitzat l’any 2018 i per encàrrec d’una ONG de Brussel·les, va viatjar per tot Europa per conviure amb persones amb dermatitis atòpica: “El resultat transmet, espero, certa bellesa d’una pell que normalment es viu amb rebuig i estigma”, reflexiona Rodríguez Basolí. L’any 2014, la granollerina va ser inclosa al Diccionario de fotógrafos españoles. Del siglo XIX al XXI. Sempre amb les maletes a punt, somnia amb tornar a Caracas per continuar aprofundint en els no-límits de la fotografia documental, la postfotografia...

Lurdes Rodriguez Basolí, fotògrafa documental

L’exploradora visual sense límits