Quan Artur Mas va baixar de l’helicòpter, com Sant Pau quan va caure del cavall camí de Damasc, s’havia convertit. Estava decidit

Com va començar tot? Ara que els catalans hem tocat fons (o hem tocat el cel, com cadascú vulgui) potser és bo que ens ho preguntem. El desori i el neguit que ens anguniegen té unes causes properes i altres llunyanes. S’acostuma a dir que tot va començar amb la recollida de signatures per part del PP contra l’Estatut i per fer caure Zapatero (ells deien contra Catalunya, per abreujar) i el recurs i la sentència del Tribunal Constitucional. És ben cert. Però la desgraciada sentència és del 2010 i el gir independentista de Mas és de 2012. Què va passar mentrestant? Va ser quan Artur Mas i el PP anaven de bracet en les retallades, en l’aprovació de la Reforma Laboral, etcètera. I van pactar a la Diputació de Barcelona i a l’Ajuntament de Castelldefels, per exemple, i van permetre que Albiol fos alcalde de Badalona. Va ser, també, l’època dels indignats del 15-M (del 2011) i de l’intent de bloqueig del Parlament (“Aturem el Parlament”) per evitar l’aprovació per part de CiU i PP del pressupost de les retallades més sagnants. Mas i mig govern van haver d’entrar al Parlament en helicòpter. Jo crec que va ser en aquell instant, dalt de l’helicòpter, veient a vol d’ocell la fúria de la joventut enfurismada per les polítiques que compartia amb l’Alícia, que va fer el tomb. També hi havia en el rerefons la corrupció (el cas Palau esclata el 2009 i la remor del 3% ja no es podia silenciar). Estic convençut que en aquell moment Mas es va dir: “No anem bé. Fins ara s’ho han anat empassant, però si seguim així, no hi tenim res a fer.” I va seguir: “Calla, no hi havia un tema pendent, el de la sentència contra l’Estatut, capaç de galvanitzar les masses i de distreure-les de tot això que fem?” Ben mirat, el tema de la independència –que en un llibre de pocs anys abans Mas titllava d’inconvenient i de fora d’època, a més d’impossible en el món actual– estava mobilitzant molta gent. “I si m’hi apunto? –es va dir–. Molt serà que amb aquest esquer i una bona campanya a l’estil Moisès, no obtingui una majoria absoluta”. Faltaven dos anys per a les eleccions (us en recordeu que abans les autonòmiques eren cada quatre anys?), però es podien anticipar. Dit i fet. Quan Artur Mas va baixar de l’helicòpter, com Sant Pau quan va caure del cavall camí de Damasc, s’havia convertit. Estava decidit. Tot es va posar en marxa sense gaire més càlculs, amb els resultats que encara estem assaborint.

Quan Artur Mas va baixar de l’helicòpter, com Sant Pau quan va caure del cavall camí de Damasc, s’havia convertit. Estava decidit

L’helicòpter