A l'article de la periodista Laura Serra: "No t'hem sospesat encara en braços ni has enroscat la mà als nostres dits, però ja sabem que t'estimarem"

En Liam Hauríem d’haver imaginat que arribaves en aquest món per l’empolsinada entranyable que va caure aquell diumenge de març a Osona. Era un senyal evident: un canadenc ha de portar una nevada. En realitat, però, ens en vam assabentar per un mitjà menys tel·lúric, el típic missatge de mòbil, com pertoca en aquests temps. Vam rebre una fotografia i vaig ser la primera de caçar-la al vol: “Ha nascut en Liam! Ha nascut en Liam!”, cridava jo. I l’Aina de seguida va córrer escales avall com un àngel fora de si per anunciar-ho als avis. Vam mirar la foto una bona estona: estàveu bé. Les llàgrimes ens corrien galtes avall quan per fi ens van trucar els teus pares –pares, escric, i encara se’m fa estrany que la meva germaneta sigui aquesta mare, si puc recordar-la quan era com tu sobre els meus braços cofois–. Ens vam amorrar tants com cabíem a la pantalla del mòbil per veure-la explicant, emocionada, espantada, com havia anat, l’ensurt del part, les paraules dels metges que no s’esborraran i com de bonic ets des del primer dia. Tots intentàvem enviar-los paraules d’ànims i de companyia, no deixar-los sols amb aquell aclaparament, però ja sabíem que la distància és insalvable quan vols transmetre aquest amor. L’amor necessita el tacte. Segur que costa més ser mare sense tenir els pares a prop. “Ha set la nit que hem passat més por i també la més feliç”, escrivia l’endemà. T’han tocat els millors pares del món, ja ho veuràs. Has nascut a 8.340 quilòmetres de distància del lloc que esperem que algun dia anomenis casa. Aquí tots en diem casa, de la casa on viuen els teus avis catalans. Sempre la trobaràs oberta i t’asseguro que no hi ha millor refugi que la tribu que s’hi reuneix, i que ja és teva. Pensa que ets la sisena generació dels nostres que acollirà aquest sostre i és fàcil d’imaginar-se els que hi han viscut abans. Gràcies a tu, acabo de descobrir que la casa fins i tot surt a la Viquipèdia, i hi diuen que data del XVI. Cinc segles! Tenim un llegat i des d’ara tu també n’ets baula. El grup de WhatsApp familiar s’ha convertit en un dietari de la teva vida. Cada dia et veiem des d’un nou angle, amb una nova magarrufa, en el primer passeig per aquest paisatge fred i blanc i net que serà la teva llar i que no hem trepitjat mai. Ha nascut un Liam en una família d’Eudalds i Rosalies; heus aquí la meravella de seguir teixint una família gran. No t’hem sospesat dins els nostres braços ni has enroscat la teva maneta als nostres dits, encara no sabem quina olor fas, però ja sabem que t’estimarem sempre. El nostre món s’eixampla però alhora el nostre amor es condensa en aquest nou petit nebot del Canadà.