| 10:31
Opinió

Els ajuntaments del Vallès Oriental perdran al voltant d’1,6 milions d’euros

L’IBI de les autopistes i el finançament local

Els ajuntaments del Vallès Oriental deixaran d’ingressar a partir del 2022 al voltant d’1,6 milions d’euros. Són diners que ara paguen les concessionàries per l’impost de béns immobles (IBI) per allà on passen l’AP-7 i la C-33. A partir del 31 d’agost acaben les concessions i aquestes vies passaran a ser gratuïtes. L’IBI es calcula en funció de l’espai que ocupa l’autopista a un terme municipal. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Sant Celoni deixarà de comptar amb uns 470.000 euros anuals, el que vol dir el 2% de tot el seu pressupost municipal. Menys afectats estan, per aquest ordre, Llinars, la Roca, Montornès, Santa Maria de Palautordera, la Llagosta, Cardedeu, Montmeló, Mollet i Granollers [vegeu el reportatge a les pàgines 2 i 3 de l’edició d’aquest dilluns].

Sens dubte, el final de les concessions de les autopistes és una molt bona notícia pel que significarà de millora de la mobilitat a la comarca i perquè s’hauria de solucionar l’efecte col·lateral dels conductors que han estat fent servir vies urbanes per evitar els peatges, com ara el cas de la ronda Sud de Granollers. Per aquest tram hi passaven cada dia feiner uns 1.600 vehicles pesants, segons dades de l’estudi fet per la Generalitat la tardor del 2018 amb càmeres de lectors de matrícules situades a vies d’accés a la C-352. Al mateix temps, però, la pèrdua d’ingressos per IBI per la gratuïtat de les autopistes fa que calgui reflexionar sobre el finançament dels ajuntaments. Els ens locals pateixen un infrafinançament estructural que es va allargant secularment en democràcia tot i que són l’administració més propera al ciutadà. De fet, només representen el 15% de la despesa pública de l’Estat, respecte al 85% de l’administració central i els governs autonòmics. L’ideal del 50/25/25, això és: 50% de la despesa gestionada pel govern central, 25% pel govern autonòmic i 25% pels governs locals, sembla inabastable i cal recuperar-la ni que sigui com a objectiu per acostar-se a les proporcions dels països europeus més avançats. A punt d’emprendre una reactivació econòmica i una reconstrucció social després de la pandèmia, és urgent i ineludible que els ajuntaments millorin el seu finançament per contribuir al benestar i al progrés de la ciutadania.