La cantant Madonna abandera l’apoderament femení en el gran ‘business’ de la música

Doncs això, que la Madonna ha fet 60 anys. Que l’artista comercial més transgressora de la història de la música moderna entra a aquella edat que per a molta gent encén els llums d’alerta del tram final de la seva vida laboral, tot i que cada dia hi ha menys gent que associa la seixantena a la jubilació. La culpa: la necessitat d’allargar la vida laboral per salvaguardar el sistema de pensions i l’extensió flagrant de la precarietat en el mercat laboral. A l’era de la volatilitat, de les coses efímeres, de l’ego digital i de les emocions abocades a l’Instagram, la longevitat d’èxit de l’estrella del pop de masses sorprèn. I sorprèn perquè tot el que fa continua sorprenent. Com va sorprendre quan va fer un petó a un sant negre al videoclip de Like a Prayer, en el qual va barrejar símbols religiosos amb altres de sexuals, racistes i de violència; quan va exhibir-se com una verge promíscua a Like a Virgin, el 1991, i amb una gira polèmica, en la qual mentre interpretava la cançó simulava masturbar-se en públic amb la icònica cotilla de Jean Paul Gaultier. També va sorprendre quan, de molt jove, va mostrar-se com a subjecte sexual –que no objecte sexual– a Material Girl; quan va reivindicar l’homosexualitat i el lesbianisme a la pel·lícula En la cama con Madonna; quan va exaltar el bondage al llibre Sex; quan va petonejar amb llengua Britney Spears durant la cerimònia dels premis MTV; quan va ensenyar el pit en una gira per Turquia el 2012; o quan va abanderar la crítica política als Estats Units a American Life. Ella ha optat per la provocació i la transgressió, com a arma i per convicció, sí, però també per negoci. I en això també ha estat bandera. Perquè és la dona que dirigeix el seu negoci global i que abandera l’apoderament femení en el gran business de la música. Madonna és la supervivent d’aquell trio majestuós dels 80, amb Michael Jackson i Prince. La que era una icona pop per a milions d’adolescents s’ha convertit en la gran icona cultural dels últims 40 anys. Sempre recordaré que, fa 20 anys, vaig viatjar a Nova York, i al Guggenheim hi havia una exposició sobre el surrealisme. Durant la visita i embadalit davant d’aquell quadre de Magritte en què desenes d’homes amb barret plouen com gotes d’aigua sobre una ciutat imaginària, vaig agafar el braç de la persona que era al meu costat per mostrar-li la meva fascinació pel quadre. Pensava que era la meva parella, però no. Era ella, la Madonna. Amb una mirada còmplice i una aclucada d’ulls va entendre i compartir la meva admiració per Magritte. I amb un somriure va acceptar, amablement, les meves disculpes.

La cantant Madonna abandera l’apoderament femení en el gran ‘business’ de la música

‘Like a Virgin’