Els incívics que deixen les escombraries en un municipi que no és el seu mereixen l'etiqueta de brètols

L’Ajuntament de l’Ametlla ha posat el cascavell al gat del que li representa el turisme de residus, la pràctica incívica de deixar les escombraries al municipi del costat: li costa uns 50.000 euros anuals. L’Ametlla s’ha convertit en una destinació de bosses d’escombraries que no són seves per l’acció d’incívics de la Garriga i Santa Eulàlia de Ronçana que es neguen, potser ocasionalment o potser de forma reiterada, a complir amb els protocols del porta a porta als seus pobles. A començaments d’any, Lliçà d’Amunt va instal·lar senyals que recorden que no es pot llençar res fora del contenidor i que l’ús dels contenidors és exclusiu dels veïns del municipi. També a inicis del 2022, Vilalba Sasserra va anunciar que començaria a multar els veïns que omplien els seus contenidors; feia pocs mesos que Llinars havia implantat el sistema del porta a porta. A mesura que es vagin implantant nous sistemes de recollida d’escombraries més eficients –ja sigui el porta a porta o els contenidors intel·ligents que s’activen amb targetes magnètiques o el mòbil–, el turisme de residus entrarà amb força al catàleg d’incivismes quotidians del Vallès Oriental. És clar que si es van estenent arreu els sistemes alternatius de recollida, els incívics hauran de fer més quilòmetres per desfer-se de la seva brossa i arribarà el punt que no els sortirà a compte. Tot i això, abans no arribi aquest moment caldrà donar alguna volta a aquesta problemàtica i caldria fer-ho a fòrums supramunicipals com el Consell Comarcal o el Consorci de Residus. No és just que un ajuntament s’hagi de fer càrrec de la factura de la gestió de les escombraries del poble del costat. Els incívics han d’adonar-se que és irreversible la nova relació entre les escombraries i la ciutadania, que tothom és corresponsable de la brossa que produeix, de com la separa per reciclar i, fins i tot, que cal exigir als comerços i mercats que facin servir només els envasos imprescindibles. Els incívics han de sentir que el turisme de residus no és pas un comportament de murris ni d’astuts, és el d’algú tan egoista i desconsiderat que més aviat mereix l’etiqueta de brètol.

Els incívics que deixen les escombraries en un municipi que no és el seu mereixen l'etiqueta de brètols

L’incivisme quotidià del ‘turisme de residus’