La línia orbital ferroviària es planteja amb un recorregut de 120 quilòmetres de llarg amb 40 estacions, 23 de les quals noves

EL 9 NOU El govern va presentar dilluns a Sant Sadurní d’Anoia, a l’Alt Penedès, la proposta de línia orbital ferroviària que recupera un projecte al qual van començar a donar forma els governs tripartits de fa un parell de dècades. Aleshores, es va arribar a aprovar, l’any 2010, un pla director urbanístic que definia el traçat però que ha estat des de llavors en un calaix. Sense cap dubte, la línia orbital ferroviària seria una infraestructura molt important per revolucionar la mobilitat amb transport públic a la segona corona metropolitana. Connectaria Granollers i Mollet amb ciutats com Sabadell, Terrassa i Mataró, directament amb tren i sense haver de passar per Barcelona –o gairebé– com passa ara. Temps de viatge més curts que haurien de ser competitius amb els del vehicle privat. L'estació de Santa Perpètua-riera de Caldes de la línia R8 / Griselda Escrigas El repte, però, és majúscul en l’àmbit de la planificació, l’estudi, l’execució de les obres i la posada en servei. En un període de 15 anys, des d’ara fins al 2041, es planteja l’activació per trams d’una nova línia ferroviària de 120 quilòmetres de llarg amb 40 estacions. La meitat del recorregut s’haurà de construir de nou. També 23 de les 40 estacions. Perquè sigui una realitat cal diligència de les administracions per anar fent tots els passos –estudis informatius, declaracions d’impacte ambiental, redacció de projectes, licitació i execució de les obres– i un acord polític de llarga durada –que hauria d’anar més enllà del de PSC i ERC segellat dilluns– per assegurar que els governs implicats no tornaran a tancar aquest projecte en un calaix. També caldrà generositat territorial: fer una nova infraestructura on ara no hi és genera un impacte. La nova orbital passarà prop de cases i barris i ocuparà espais que ara són camps de conreu i caldrà que se sobreposi el benefici col·lectiu superior a la pèrdua individual dels afectats. Tot això sense oblidar la xarxa ferroviària existent i, per tant, sense deixar de banda les millores que calen: el desdoblament de l’R3 –fer els 17 quilòmetres de via doble entre Parets i la Garriga ha costat anys i panys– o la millora de freqüències als corredors de l’R2 i l’R8.

La línia orbital ferroviària es planteja amb un recorregut de 120 quilòmetres de llarg amb 40 estacions, 23 de les quals noves

Línia orbital ferroviària, un repte majúscul