Els usuaris de l’R3 són uns herois per aguantar dècades d’incidències de forma continuada

Un robatori de 120 metres de cable de coure ha fet malbé el funcionament de l’estació de Montcada-Bifurcació, on, com el seu nom indica, es bifurquen diverses línies de tren. És un punt estratègic per a l’arribada a Barcelona des del nord, especialment amb les línies R3 i R4. L’R3 és la que va de Puigcerdà a Barcelona i l’R4, de Sant Vicenç de Calders a Manresa, passant per Terrassa i Sabadell. Vuit dies després del robatori, el funcionament de gairebé totes les línies, també les que arriben a Barcelona pel sud, s’ha normalitzat. Menys el de l’R3. Per què? Perquè s’ha optat per posar en ordre abans l’R4, que té més demanda, i perquè l’R3 necessita fer canvi de vies i és a Montcada-Bifurcació on es fa l’intercanvi de via doble a via única.

Certament, ara s’ha posat fil a l’agulla per fer les obres per al desdoblament de via de l’R3 en alguns trams del Vallès Oriental. Però ningú no té clar si això arribarà a bon port –o sigui, fins a Puigcerdà– i si quan arribi hi haurà prou demanda. Els usuaris de l’R3 són uns herois per aguantar dècades d’incidències de forma continuada. Alerta, però, perquè aquesta paciència no és gens positiva. Cada dia pateixen el risc d’arribar tard i malament al seu destí. La seva irritació està justificada del tot i fins i tot ho estaria, de justificada, una rebel·lió. Perquè es tracta d’un servei públic que no funciona bé. I no només pels robatoris i les incidències, que ens haurien d’interpel·lar també com a ciutadans, sinó perquè no s’han fet les inversions necessàries des de fa 25 anys i, per tant, recuperar-la costarà passar-les morades, per molt que des del Ministeri de Transports es posin sobre la taula les últimes inversions.

En un moment en què la tecnologia avança tant, també en termes de seguretat, passar-se la pilota de la responsabilitat dels robatoris de coure entre administracions no té cap sentit. Hi ha sistemes de vigilància prou eficients per evitar uns cops que afecten els viatgers i, a la fi, la butxaca de la ciutadania. L’anomalia de tenir una via única al primer quart del segle XXI acaba sent l’excusa perquè l’R3 sigui sempre l’última de la fila.