Els feminismes del segle XXI ens ensenyen que els homes i les dones som qui som i som com som

He tornat a veure Little Women (2019). La història continua sent un conte de Nadal malgrat que les dones protagonistes no tinguin la vida gens fàcil. La carestia, la malaltia o la mort no impedeixen que cadascuna de les noies lluiti pel que vol tenir i per ser com desitja ser. Els homes de la història, en canvi, em semblen personatges que neixen ja acabats, no avancen, són éssers menors, com si per engrandir les dones els homes haguessin de perdre alguna cosa o passar a un segon pla. Diuen que Simone de Beauvoir trobà a Little Women, el llibre de Louisa May Alcott, el que ella volia ser en el futur. El feminisme ha avançat molt des que es va publicar la novel·la (1868) i també des que Simone de Beauvoir va publicar Le Deuxième Sexe el 1949, el mateix any que Mervyn LeRoy presentà la versió cinematogràfica de Little Women. Els feminismes del segle XXI ens ensenyen que els homes i les dones som qui som i som com som però que no ens podem limitar a pensar-nos en clau de gènere-sexe binari sinó obrint el prisma al màxim i desterrant un món vist des de la masculinitat o la feminitat perquè la qüestió és molt més complexa. No sé què en deu pensar Judith Butller, d’aquest entreteniment hollywoodenc, el que sí que sé és que podem aprendre molt llegint-la, especialment el seu El género en disputa, (en reedició de Paidós, 2017), on s’hi fonamenta la teoria queer i s’ha convertit en imprescindible en els estudis de gènere perquè hi destrueix categories tancades i exposa que el gènere i el sexe (i per tant la sexualitat) no són quelcom natural sinó construccions socials. Seguir els passos de pensadores com Butller i tantes altres és imprescindible perquè allò que trobem cada dia no són contes de Nadal, són històries per no dormir o, en tot cas, per no adormir-nos i pensar que ja hem avançat prou. Hem de continuar pensant com alliberar tot ésser humà de les violències diverses i per fer-ho cal bastir una pedagogia de la inclusió, que faciliti l’acceptació de la pròpia identitat –també de gènere-sexe– i garanteixi acollida i reconeixement per tot ésser humà. Com seria el món si, en lloc de fer la clàssica divisió entre homes i dones, es dividís entre humans capaços d’estimar generosament i els que estan incapacitats? Com viuríem el nostre cos si no haguéssim sentit, des de menuts, el pes d’una norma tancada home/dona?

Els feminismes del segle XXI ens ensenyen que els homes i les dones som qui som i som com som

‘Little Women’