Què passa amb aquells infants que acaben la Primària i no han tingut temps d'aprendre a llegir?

Tenir logos, ‘paraula’, és porta d’entrada a allò que ens fa humans; i el llenguatge, com a facultat humana, és un territori gairebé inesgotable, un espai en el qual vivim i ens fem persones, pàtria en la qual arribem a ser. Per això llegir és una forma de viure, a cops plaent, sovint misteriosa o inquietant. Diu el diccionari que llegir és “distingir en un escrit els sons figurats per les lletres”. Tot lector sap que és molt més. Si fos només això, que fàcil fora ensenyar-ne i aprendre’n! Malgrat les dificultats que alguns infants tenen en la seva aproximació a la lectura, aprendre a llegir descodificant signes d’un text no és pas el més difícil que hauran d’aprendre per anar pel món. El document de competències bàsiques de l’àmbit lingüístic del Departament d’Educació diu que un bon lector ha de: a) Saber llegir, relacionant grafia i so, reconeixent paraules, estructura de frases, etc. b) Llegir per aprendre, per informar-se, per conèixer, per pensar, etc. c) Llegir per gust, mostrant disposició a llegir, per omplir la curiositat, el desig, etc. És un resum maldestre, però en tot el document es dona per admesa la idea que aprendre a llegir aporta seguretats i anticipa èxits. Aquesta concepció de la lectura em provoca dos neguits. El primer: què passa amb aquells infants que acaben la Primària i no han tingut temps d’aprendre a llegir? Ni seguretats ni èxits per a ells! Sabem que alguns aprendran a descodificar un text però que mai no sabran –o no podran– fer del llegir un suport ni per aconseguir èxits ni per afrontar fracassos. L’actual societat de la informació sovint provoca més desorientació que coneixement i qui no té competència lectora, tal com s’entén en el document citat, serà doblement exclòs. Pensant que està informat, patirà la nova forma d’analfabetisme de què parla Marina Garcés a Escola d’aprenents (Galaxia Gutenberg, 2020) per excés d’informació inadequada o insuficientment entesa. El segon neguit. Per què no fem del llegir una manera de viure i de conèixer-se un mateix? Els bons lectors descobreixen aviat aquesta capacitat de la lectura. Per què no es pensa a acompanyar infants i adolescents en aquesta concepció de la lectura? No perquè llegir els sigui una autoajuda barata, sinó perquè puguin esdevenir sers en metamorfosi constant i puguin viure, pensar, sentir plaer i dolor. Perquè llegint experimentin tots els colors de l’existència.