Kapuscinski deia: "Per poder escriure se n'han d'haver llegit cent."

Ho recordo moltes vegades, allò que deia Kapuscinski: “Per poder escriure una pàgina se n’han d’haver llegit cent.” Em sembla molt bé. Sense llegir no es pot escriure. Jo, aquesta vegada, he triat el darrer EL 9 NOU que tinc davant, el de divendres 12 de juny. El repasso, després d’haver-lo llegit; no el cent per cent de les paraules, és clar. La portada, amb el tema que, malauradament, està d’actualitat des de fa setmanes; per a mi, fa tres mesos. No em puc queixar del meu confinament, Llerona no ofega, però des d’aquí també s’acusa la pressió de l’entorn pandèmic, la ment s’encalla i cal llegir per poder escriure. Examino titulars i gràfics. A la comarca, ja hem tingut 2.661 contagiats i 587 morts. Són relativament pocs comparat amb altres indrets, però és una gran desgràcia. Ara, el gràfic assenyala que estem tocant a zero. A les Franqueses no quedem relativament mal parats. A Llerona? No tinc dades. Mollet, el pitjor indret de la comarca. El millor, Montseny, zero. Tots els hospitals han patit molt, els malalts, els sanitaris i tots els seus treballadors. L’Estat i la Generalitat com han afrontat el problema? Jo no soc ningú per jutjar aquesta gestió; ni soc un expert ni tinc prou informació. Algú en té prou, d’informació, per jutjar? Es poden, sí, jutjar actituds, com les de Trump o Bolsonaro. De moment, no tenim tan a prop aquesta mena de governants. De moment… Però, en altres aspectes, Déu n’hi do. La persecució, de tota mena, contra l’independentisme no s’atura ni amb la Covid-19. Des dels presos polítics fins Laura Borràs, passant per un massiu nombre d’implicats, inclosos amics de la comarca. Com s’obren o s’obriran les escoles? De moment, amb pocs alumnes. Al setembre? Encara poden passar moltes coses i esperem que no siguin dolentes. Sembla que ens vulguin posar la por al cos: preparem-nos per a un rebrot a la tardor. El confinament no serà tan rigorós. Això per als menors de 70 anys; la gent gran –un eufemisme de vells– haurà, haurem, de continuar a casa. Durant aquest confinament només he sortit de casa dues vegades: una per anar al barber –la melena ja em feia picor– i l’altre, per anar al metge a Barcelona, amb moltes precaucions. No parava de badar per la finestreta del cotxe; la majoria de la gent amb mascareta, però alguns, massa, sense. A aquests darrers els convindria una mica de por, perquè no actuen amb prudència, són uns irresponsables. Haurien de veure encara les UCI i els malalts amb respirador! Una bona notícia o, al menys, molt interessant: la depuradora de Granollers analitza la presència del coronavirus a l’aigua residual. Aquesta aigua que hi arriba per ser tractada prové de Granollers, Canovelles i part de les Franqueses. Aquesta analítica pot detectar la presència del virus tres setmanes abans que es manifesti en persones, fins i tot en les asimptomàtiques. Al meu entendre, aquesta pràctica és d’una rellevància extraordinària. Pot detectar el virus en un territori determinat abans que es manifesti. Per tant, es pot intensificar la vigilància en aquest territori i prendre mesures anticipadament. Això ja es fa a la comarca! L’altra conseqüència no sanitària de la Covid-19: l’economia, l’atur, la pobresa, l’abisme social. Restauradors de Granollers demanen més flexibilitat amb les terrasses. Entenc que qui ha estat més de dos mesos tancat en un pis, el primer dia que se li permet sortir una estona al carrer vulgui esbargir-se a pler. Entenc que els restauradors, com qualsevol petit o gran empresari, vulgui reiniciar la seva activitat. Cadascú és lliure de fer el que es pugui fer, però em costa una mica d’entendre que el primer que es necessiti fer, després d’escapar-se del pis, sigui anar a fer una cervesa, un cafè o un bocata. Aprovo escampar la boira, córrer, passejar, veure’s amb els amics a la distància assenyalada, però estar a menys d’un metre sense mascareta amb la birra al davant, no ho trobo de primera necessitat. Hi ha altres prioritats. Moltes. Un altre tema és el de la constatació de com amb la reducció del trànsit amb motors tèrmics ha baixat la contaminació. Encara que, per ser realistes, l’aire s’ha purificat només una mica, això ha estat suficient perquè veiéssim més ocells, més espècies i el cel més net. Entre altres andròmines, no volaven avions. Tot plegat ens mostra el molt que cal fer encara perquè arribem als nivells de gasos contaminants i d’efecte hivernacle que recomanen els científics i dels que ni Trump ni Bolsonaro no fan cas. Granollers suprimirà dos carrils i farà aparcament a Esteve Terrades. Sant Celoni amplia la zona de vianants per facilitar el passeig i les terrasses de bars. Bravo… i més. Una altra bona notícia: neix un col·lectiu que reivindica la Vall del Carbonell. És l’espai natural de 22 quilòmetres quadrats entre Samalús, Corró d’Amunt i Marata. A la foto que il·lustra la informació hi veig joves, entre el quals alguns coneguts, gent sana, de país i que vol un futur millor. Quina meravella, la Vall del Carbonell. Neix al parc natural del Montseny i desemboca al Congost, entre Corró d’Avall i Granollers. A la mateixa pàgina: Sant Fost endureix les sancions per abocament irregular de residus. Sí, també: qui la fa l’ha de pagar. Quan pagarà Trump i altres grans embrutadors? Tot seguint, dues notícies de sentit oposat: Mor a 44 anys Lluís Gesa, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, una trista pèrdua per a la família i per a la ciència. En el sentit oposat i encoratjadora: el Mercat de Tecnologia premia treballs d’estudiants de l’escola Sant Gervasi, de Mollet, i de l’Escola Municipal de Treball, de Granollers. Fins on arribaran aquests estudiants? Fins on hauria arribat Lluís Gesa? Encara no he arribat a la meitat del diari. Ara venen els articles d’opinió. Tots i totes semblen amics de fa temps: Ramon Casanoves, Paco Monja –ho és–, Agnès Boixader, Josep Sampera, Teresa Sagrera, Montserrat Ponsa –ho és, i molt–, Marina Martori, Pau Vidal, Ramon Font. Repasso El 9 Magazín en el qual Anna Teixidor fa un bon article sobre el jihadistes de Ripoll; encara no s’ha fet pública la veritat dels atemptats (això ho dic jo). Em salto Josep Burgaya, no deixa de criticar qui no li agrada; en té tot el dret però se li veu el plomall. Hi ha bons comentaris de llibres, com el de Dolors Altarriba sobre Boulder de la cardedeuenca Eva Baltasar, una de les meves tries d’aquest virtual Sant Jordi d’enguany. A doble plana, la foto de dos grans homenots: Pla i Xammar sembla que hagin tornat a la Fonda Europa, que ja ha reobert. Acabo citant, d’aquesta edició, el tradicional Corpus de la Garriga, el qüestionari al doctor Enric Barbeta, cap de pneumologia de l’Hospital de Granollers, la Laia Garriga, de Llerona, que ha guanyat el concurs de dibuix d’El 9 +Petit (felicitats!) i la contra de Laura Serra sobre l’altre coronavirus, el monàrquic. Viure per veure. Llegir per escriure.

Kapuscinski deia: "Per poder escriure se n'han d'haver llegit cent."

Llegir per poder escriure