La llei d’amnistia en el cas dels CDR
La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha demanat que el jutge apliqui la llei d’amnistia en el cas dels CDR acusats de terrorisme després de l’operació policial Judes. Hi ha encausades 12 persones, entre les quals cinc veïns de Mollet, Sant Fost i Montmeló. La fiscalia, que fins ara demanava penes de fins a 27 anys de presó per a alguns dels acusats, argumenta que es declari extingida la responsabilitat dels CDR. Entén, doncs, que els fets i les dates en les quals es van produir els fets entrarien dins el radi d’aplicació de la llei d’amnistia. Cal reconèixer els passos aconseguits amb els acords entre els partits independentistes (ERC i Junts) i els governs de coalició (PSOE i Sumar) del socialista Pedro Sánchez. Els indults van permetre el 2021 la sortida de la presó dels líders independentistes condemnats a penes importants. I un any després, el Congrés reformava el Codi Penal per derogar l’arcaic delicte de sedició, amb penes de fins a 15 anys de presó. Ningú més podrà ser condemnat per aquest delicte gràcies a una reforma que també va modificar els de malversació i desordres públics.
Encara queda molt camí al davant perquè s’arxivin totes les causes del procés i que afecten, només al Vallès Oriental, una trentena de persones. De fet, en el cas dels CDR acusats després de l’operació Judes encara s’està pendent de la decisió del jutge, ja que l’acusació particular exercida per Vox i l’entitat Dignitat i Justícia, entre d’altres, s’oposen a l’aplicació de la llei d’amnistia. Passar pàgina a la judicialització del procés independentista, però, cada cop sembla més a prop. Ara mateix, hi ha un president al Parlament de Catalunya, Josep Rull, que va ser amnistiat després d’haver estat condemnat pel Suprem a més de 10 anys de presó. I el retorn dels polítics i activistes a l’exili relacionats amb el referèndum de l’1-O o les protestes al carrer serà la imatge més simbòlica d’aquesta nova etapa. Es tractarà del pas definitiu per a la normalització de la política a Catalunya, malgrat que encara hi hagi qui s’oposi a retornar a la política un debat que mai no n’hauria d’haver sortit.