| 13:51
Opinió

El camí és desjudicialitzar la política i no polititzar la justícia

La llei d’amnistia torna la política al seu lloc

La sessió plenària del Congrés del 30 de maig en què es va aprovar la llei d'amnistia
La sessió plenària del Congrés del 30 de maig en què es va aprovar la llei d’amnistia / foto: Congrés dels Diputats

L’aval definitiu del Congrés dels Diputats a la llei d’amnistia, certificat aquest dijous al matí amb 177 vots a favor i 172 en contra –hi va haver l’absència d’una diputada de Podem–, marca una fita per posar el comptador a zero després de la judicialització viscuda arran del procés independentista. A partir de la publicació al BOE, prevista per als propers dies un cop el rei hagi sancionat la llei, la norma entrarà en vigor i s’activaran els tràmits per a la seva aplicació. Es calcula que se’n beneficiaran unes 400 persones entre polítics i activistes.

Discutida de forma contundent pel PP i Vox –Coalició Canària i UPN també hi van votar en contra–, aquesta llei era una exigència d’ERC i Junts al PSOE, amb la complicitat dels altres grups parlamentaris que li donen suport, per a la investidura de Pedro Sánchez. Però, alhora, representa una palanca per rescatar la política enteranyinada als jutjats després de l’1-O, la sentència del Suprem i les protestes posteriors. Des que el PSOE va registrar la llei al novembre, el seu camí no ha estat fàcil. I ha provocat crispació. Com a exemple, la tensió viscuda al ple d’aquest dijous amb crits i insults en contra de l’aprovació. Aquests comportaments són poc edificants. La discrepància en política no només és lícita, sinó que fins i tot és saludable, però un dels fonaments de la democràcia és, precisament, escoltar els que pensen diferent. I el president Sánchez, que en la darrera legislatura ja va ser valent amb la concessió dels indults, la supressió del delicte de sedició i la reforma del de malversació al Codi Penal, ha construït un govern de coalició entre PSOE i Sumar sustentat per una majoria plural que ha tirat endavant de forma lícita una llei que cal respectar. Ja ha estat un cavall de batalla –el PP va modificar el reglament del Senat per poder retenir la norma– i ho continuarà essent perquè, ara, amb la llei ja validada al Congrés, s’ha d’aplicar. Que dies enrere una plataforma de juristes difongués entre els jutges, a través del correu del Consell General del Poder Judicial, una guia per presentar qüestions als tribunals amb la voluntat de paralitzar-ne l’aplicació és una mala notícia. El camí és desjudicialitzar la política i no polititzar la justícia. La política es fa als parlaments.