El primer acte de llibertat positiva és aprendre a pensar lliurement. S’ensenya i s’aprèn

Ser lliure vol dir prendre decisions pròpies i de manera autònoma. Diuen els filòsofs que el món de l’elecció és el territori dels éssers humans. Teoritzar sobre la llibertat és més fàcil que prendre decisions lliures. Es pot fer una dissertació sobre què pensa sobre la llibertat un llibertari, un socialdemòcrata, un liberal o un ultraconservador, però costa decidir qui votar a les eleccions. Desitgem ser lliures i després ens deixem arrossegar en una o altra direcció, segons uns interessos i uns desigs que potser no són els nostres. La llibertat és el dret que hom té a expressar el que pensa i a fer el que vol, quan vol. Ara bé, si l’educació ha fet la feina que la societat li encarrega, tot queda regulat per allò que és convenient, socialment, pensar, sentir i fer. Si la llibertat està encotillada dins d’un ordre filtrat en la nostra consciència i no som lliures de triar perquè l’embruix del que hem de fer o pensar ens domina, no podem parlar de llibertat positiva. Qui diu “això és el que jo penso”, pronunciat amb to humil o desafiant, està convençut que allò que pensa ho ha generat sol. Per expressar el que un pensa, primer ha de pensar i a vegades el que es diu no s’ha pensat i sovint és manllevat. El més dramàtic és no ser conscient que el que un pensa i diu no és pensament propi. Qui pensa per si mateix, o al marge d’allò socialment acceptat, sol sentir-se sol i desemparat, se sol sentir exiliat entre els seus i a vegades titllat de mosca collonera. Per sentir-se còmode, s’acosta a maneres de pensar que li proporcionen confort social però que no són les pròpies. És així que l’individu va desallotjant el pensament personal i accepta, com si fos pròpia, una manera de pensar que li dona aprovació i grup de pertinença. El primer acte de llibertat positiva és aprendre a pensar lliurement. S’ensenya i s’aprèn, però és un dels aprenentatges més durs i cal fer-lo tota la vida, perquè l’enemic del pensament lliure és gran. Per això els grans pensadors, els més lúcids i de pensament més lliure, solen ser persones que passen la frontera dels 80. Potser ja han perdut “la possibilitat de cordar-se les sabates impecablement”, però solen ser lliures de pensament. Si hom no pot pensar per si mateix potser no li queda més llibertat que aquesta, la que J. Muñoz defineix en clau d’humor en El llibre de les preguntes desconcertants (Empúries, 1999).

El primer acte de llibertat positiva és aprendre a pensar lliurement. S’ensenya i s’aprèn

Llibertat positiva