Un bon llibre parla d'allò que ens fa humans més enllà de les diferències per ser humans distints

És habitual que per Sant Jordi, esplèndida i ben arrelada festa, llibreters, floristes i administracions s’afanyin a anunciar punts i previsions de venda, llistes d’autors que signaran o punts de trobada i aquells actes considerats més significatius. Per fi, sembla que aquest abril es vesteix del color d’una normalitat que, sense saber ben bé què és, tots desitgem. Llibres i roses, i com més millor! Roses de tots colors inunden els carrers i els llibres, coneguts o per descobrir, s’acumulen a les parades, esperant ser comprats i potser ser llegits i estimats. Podríem fer d’aquest un Sant Jordi excepcional i repensar el sentit del llibre. Un llibre no és un objecte qualsevol ni és una peça de decoració. Cada llibre té un propòsit, es relaciona amb qui el llegeix i pot ser que el sentit que transmet sigui infinit, inesgotable. Un llibre pot informar i pot, a més a més, comunicar. A través de les seves pàgines, l’autor o l’autora obren la porta de la ciència o la de la saviesa. Mitjançant el llenguatge de l’objectivitat, de la ciència, sempre metòdica i disciplinada o gràcies a la lliure i espontània subjectivitat narrativa, el llibre és sempre un espai dedicat a la transmissió. Allò més ric i transcendental d’un llibre no és ni la novetat ni el preu, ni tan sols l’encertada i luxosa enquadernació sinó allò que transmet, allò que comunica. Un bon llibre és aquell que té capacitat de comunicació, se sustenta en informació contrastada i posseeix, a més a més, la traça de saber fer comunitat i comunió, és a dir, de parlar d’allò comú, allò que ens fa humans més enllà de les diferències existents per ser humans distints. Després de llegir un bon llibre hom surt al món i se’l mira d’una altra manera, i és per això que sempre és delicat triar un llibre, en especial si es regala a un infant. Un conte ben escollit pot ser un compendi de saviesa i ciència que deixa rastre en l’infant. La petja pot ser encara més profunda si li és llegit o narrat pel pare, la mare o altre adult responsable, que li comunica tacte, tendresa i estima; aquest infant rememorarà anys i panys l’atmosfera i recordarà, així mateix, l’ensenyament moral del conte. De tots és sabut que molts contes són testimoni d’actuació i exemple de vida que poden portar a la reflexió. Bruno Bettelheim, psicoanalista, apuntava una qualitat insubstituïble: l’efecte terapèutic que té el conte narrat a l’infant pels seus pares.

Un bon llibre parla d'allò que ens fa humans més enllà de les diferències per ser humans distints

Llibres de Sant Jordi