“Aviat, a Llinars tindrem de tot. Faran una línia de tren que uneixi Llinars, París i Londres.”

La meva àvia sempre deia aquesta frase, orgullosa del seu poble. Quan jo li deia: àvia, saps que han obert una botiga de sabates, o una papereria, o una gasolinera?”, parlant-li de coses noves que apareixien al poble, ella sempre somreia, orgullosa del progrés i la vida que s’anava obrint camí i deia radiant: “Aviat, a Llinars tindrem de tot. Faran una línia de tren que uneixi Llinars, París i Londres.” Així, en broma, és clar, però contenta, de manera sincera, que el seu petit poble anés creixent i anés obrint món i mons.
Es va morir la meva àvia abans de poder veure Llinars tal com és ara: un poble que té de tot, modern, ben comunicat, bonic, amb tots els serveis necessaris i ben portat. No dec ser objectiva –ja m’ho penso– perquè hi visc i hi treballo i precisament ho faig ens dos equipaments nous del poble que la meva àvia no hauria ni pogut imaginar per a Llinars: un teatre auditori i un centre d’art. Però aquests dos equipaments són només un exemple de com aquest poble, eminentment de pagès i eminentment obrer i eminentment menys famós que veïns de la comarca modernistes i de senyors, ha patit un canvi exponencial cap a bé, i s’ha convertit en un poble amable i espectacularment ideal per viure-hi i per estar-hi.
Apunto que hi trobo a faltar una llibreria en condicions, d’acord. Que no us penseu que m’encega la passió pel meu poble. I que no entenc per què els dissabtes a la tarda està tot tancat; i que un parell més de restaurants xulos on anar a sopar i una lloc d’aquells de té i pastissos també els acceptaria de grat, però això és només per dir-vos que, si bé tot es pot millorar, Llinars passa els anys, el canvi, l’evolució i el creixement, amb nota.
Però, mira, ara som al mapa per una altra cosa. Hem arribat a la fama per un altre tema. Una rave il·legal que ens ha regalat les notícies d’aquests primers dies de gener i que ha permès debats, tertúlies, comentaris seriosos (o no) i ens ha convertit en el punt de mira de tot Catalunya i Espanya. Motius no en faltaven, per convertir-nos en trending topic, ja ho entenc, perquè el tema és flagrant en molts sentits i puc compartir la polèmica, però em fa pena –ho reconec– esdevenir famosos com a poble per una cosa que ha passat aquí com podria haver passat a qualsevol altre lloc, en una altra fàbrica abandonada.
Hem passat a la fama per una cosa que no té res a veure amb la història del poble, amb tots els seus equipaments i serveis, amb la seva vida i el seu art, amb les seves polítiques socials, paritàries o culturals. Una cosa que no té a veure amb Llinars ni amb el poble que som i que tenim.
Sort que d’aquí uns dies aquesta notícia esdevindrà en un altre lloc i jo podré continuar somiant aquella línia que unirà Llinars, París i Londres per motius propis, per motius d’orgull.