L’oli de vera del Vallès, una DOP a defensar
Una desena d’ajuntaments del Vallès Oriental i del Vallès Occidental han constituït una taula de municipis per aconseguir la Denominació d’Origen Protegida (DOP) per a l’oli de vera del Vallès. La vera és una varietat autòctona d’olivera que es troba a unes 167 hectàrees de la part alta de riera de Caldes, la riera de Sentmenat i el curs mitjà del riu Congost. Es calcula que hi ha unes 13.000 oliveres de vera conreades per 38 productors a Bigues, Caldes, Cànoves i Samalús, Castellar, l’Ametlla, la Garriga, les Franqueses, Sant Feliu de Codines, Palau-solità i Plegamans i Sentmenat. L’Ajuntament de Bigues i Riells del Fai i el Consell Comarcal, del bracet de pagesos, l’únic trull que queda a la comarca i defensors de la filosofia Slow Food, fa anys que treballen per posar en valor l’oli de vera del Vallès. Hi ha, doncs, un precedent més que interessant en la defensa d’aquesta DOP.
Vagi per endavant que aconseguir la DOP per a la vera del Vallès no serà pas senzill ni immediat. La DOP té raó de ser perquè protegeix la qualitat d’un producte elaborat d’una determinada manera en una zona geogràfica molt concreta. Això voldrà dir normes, control i autoexigència perquè es pugui mantenir un estàndard de qualitat. A hores d’ara, al Vallès Oriental només se’n produeixen dues: la DOP de la mongeta del ganxet i la DO del vi d’Alella. I la DOP no ha de servir de meta, sinó més aviat com la sortida del llarg i feixuc camí de convèncer cuiners, gastrònoms i, òbviament, consumidors perquè la triïn i la facin servir.
Tant el Vallès Oriental com l’Occidental tenen un deute amb el seu sector primari. Fa dècades que la pagesia s’empetiteix i perd hectàrees i explotacions, primer per la pressió de la construcció i la indústria i els propers temps pels parcs fotovoltaics. Iniciatives com l’impuls de la DOP Vera del Vallès, la consolidació de la mongeta del ganxet i el vi d’Alella o la Fira del Tomàquet de Santa Eulàlia de Ronçana, entre d’altres, són una resposta concreta de les administracions locals perquè els joves pagesos vegin el futur amb alguna esperança i puguin mantenir-se arrelats a la terra.