Actualment, els joves viuen en un món audiovisual i de la immediatesa. La seva vida és una fotografia instantània

Dilluns 28 de novembre de 2022 Vespre Ous ferrats envasats. Després de les mandarines pelades, ja només ens faltava això, un veritable atemptat nutricional i ecològic. Aplaudeixo certs menjars preparats, però aquest el trobo excessiu. Vespre d’assemblea d’Escrivim on line. Dimarts 29 de novembre de 2022 Nit El sol de la tarda s’ajoca a l’horitzó amb tons de mel mentre fem autopista cap al sud. Presento Llaços de sang (Columna, 2022) a l’Abacus de Tarragona. Abans de començar, el Fabián Acidres, del Diari de Tarragona, em fa unes fotografies. És un plaer que la Coia Valls camini lentament per les pàgines de la teva novel·la, analitzant el batec dels personatges, l’olor dels seus sentiments, la fúria de la passió que els mou, l’essència d’allò que amaguen... Diu que descrivim situacions amb un gran angular per donar una visió àmplia del pla i que, de mica en mica, anem tancant el camp de visió, fins a enfocar un detall concret. Em ve al cap l’escena de les escales de l’església de Sant Feliu amb les dones pidolant, fins a acabar mostrant la panerola amb què juga la petita Maria. Mentre el públic escolta, el Xulio Ricardo Trigo va canviant de posició per descriure el moment a partir dels clarobscurs de les seves fotografies. Un dia tan especial només podia acabar amb un bon sopar. Dimecres 30 de novembre de 2022 Vespre He llegit Cul de sac, de la Gemma Lienas (Estrella Polar, 2010). Tot i que la primera publicació és de l’any 1986 i que les coses han canviat molt, hi ha temes que són eterns: els primers amors; l’atracció del risc; la convivència entre pares i fills... Però, actualment, els joves viuen en un món audiovisual i de la immediatesa. La seva vida és una fotografia instantània. Anys llum del carret i d’esperar per veure el resultat. El mòbil és un apèndix més del seu cos. Permanentment estan connectats entre ells i amb tot el món, i això ha canviat la seva manera d’entendre la vida. Dijous 1 de desembre de 2022 Migdia Grups d’aus migratòries fan camí cap al sud, s’acosta l’hivern. Demà ens porten la llenya. Divendres 2 de desembre de 2022 Nit Vaig a l’Institut Eugeni Xammar de l’Ametlla del Vallès a comentar Pots comptar amb mi (Gregal, 2019) amb els alumnes de tercer d’ESO. Ha sigut molt dinàmic i interessant. Han fet moltes preguntes sobre els personatges, els temes de la novel·la (l’assetjament sexual i el suïcidi)... Així com d’altres de més generals, al voltant de com visc jo l’ofici d’escriure. La millor gratificació, veure que els joves han gaudit de la lectura del llibre. I aprendre de les seves aportacions. A la tarda, la Miriam el Mouhadab ha fet la conferència anual de la Societat Catalana d’Història Cultural sobre “La veu poètica de Maria-Mercè Marçal. Un retorn a la Bruixa de dol.” N’ha destacat el fet que juga amb la tradició i el folklore català parlant de les bruixes, posant l’atenció en el fet que eren dones. I ho fa per parlar de temes actuals (feminitat, avortament, desig lèsbic...), per despertar l’imaginari i per reivindicar noves connotacions a la paraula bruixa, amb intencionalitat reparadora. L’escriptura de Maria-Mercè Marçal és molt autobiogràfica. Va escriure un dietari en ser-li diagnosticat el càncer, El senyal de la pèrdua (Empúries, 2014). Dissabte 3 de desembre de 2022 Nit A la tarda, baixem a veure la inauguració del pessebre de Sant Antoni de Vilamajor. Enguany l’han fet dins del Casal de la Gent Gran. El pessebre sempre estarà lligat al record de l’avi Albert, que hi col·laborava cada any. A casa seva també en feia un de molt gran amb l’ajuda dels nets i participava en el Concurs de Pessebres, que es continua celebrant i que havia guanyat més d’un any. Els aparadors d’algunes botigues i establiments del poble tenen exposades algunes caixes de pessebres i l’Associació de Pessebristes proposa el joc d’endevinar a quina pel·lícula fan referència, ja que a cadascun d’ells hi ha una picada d’ullet a un llargmetratge. Diumenge 4 de desembre de 2022 Nit Ha plogut a la nit, poca cosa. A la tarda, hem anat a la Fira dels Torrons de Llinars del Vallès. Quan em passejo pel Castell Nou i els seus jardins, penso en el privilegi d’haver recuperat un edifici del segle XVI de la seva singularitat i en com ha canviat el poble. I no puc evitar pensar en Can Derrocada i Sant Pere de Vilamajor, espero que algun dia nosaltres també puguem fer d’aquesta masia un lloc emblemàtic del poble, que obri les portes a la nostra història.

Actualment, els joves viuen en un món audiovisual i de la immediatesa. La seva vida és una fotografia instantània

L’olor dels sentiments, la fúria de la passió i l’essència dels personatges