Aniré a dormir tard, però soc feliç.

Dilluns 29 de juny de 2020
Tarda
És la no Festa Major. No vull pensar en tot el que no farem i que hauríem fet. No ens van robar la primavera, va ser una primavera confinada i diferent. Em nego a acceptar que tant patiment no ha servit de res. Els canvis no es produeixen d’avui per demà. Però si la majoria canviem, el sistema canviarà. Prou! Tan sols han robat la primavera a aquells que han mort.
L’extrema dreta ha guanyat a Perpinyà, és una notícia pèssima. Vaig a l’escola. Ens informen de les darreres disposicions pel curs vinent. Ara diuen que la tornada del setembre serà sense ràtios, ni mascaretes. Mai havien planificat un curs amb tanta incertesa. Alguns dels companys encara no saben si tindran plaça a l’escola. Esperem que es puguin quedar.
Truco al Grup d’atenció a la Víctima i els explico el tracte rebut a la comissaria dels Mossos de Granollers el dijous passat, quan anava a posar una denúncia per assetjament a les xarxes. M’aconsellen que presenti una queixa formal, és important que aquestes actituds de falta de respecte no es perpetuïn.

Dimarts, 30 de juny
Migdia
Surto a caminar a primera hora. Les prunes bordes i els aranyons van agafant color. Creixen les mores als esbarzers, però encara els falta, com als gerds de casa. Gràcies a l’aplicació de fotografia del mòbil, que em permet fer cerques per Internet, descobreixo que aquesta mena de prunes silvestres petites, que es podem trobar entre la bardissa, es diuen prenyons, prunyons, prinyons… Són fosques i poca cosa més grosses que una oliva. Abans es deixaven assecar i s’utilitzaven per als guisats de carn.
Em feia molta mandra, però he anat a posar la queixa a la comissaria. No és només per mi, que confio que no anirà més lluny, és per a totes. Les dones hem de conviure amb aquesta realitat, haver de justificar-nos malgrat ser les víctimes. Els agents que he trobat avui no tenien res a veure amb els de l’altre dia, han estat molt amables.

Dimecres, 1 de juliol
Nit
Sortim a caminar. Boirines d’humitat. Els camps d’ordi del color d’or vell, de la pluja i el sol, esperen la sega parsimoniosament. Les espigues estan mig ajaçades.
A la tarda, escolto la xerrada d’Instagram de la Coia Valls i la seva agent literària, Sandra Bruna, que també és la meva. Fan repàs de la seva trajectòria literària. Em quedo amb la seva frase: “com més bé vols escriure, més has de conèixer l’ànima humana”. Hi va haver un temps en què em vaig plantejar estudiar psicologia. Llegia Freud, Piaget… M’apassiona observar la conducta humana, no hi ha res més important que les persones. I això, sens dubte, m’ha estat molt útil a l’hora d’escriure i crear personatges de ficció.
Tinc reunió per preparar l’homenatge del Joan Cueto. Després vaig a sopar a casa la mare. M’ha sabut greu dir-li que no m’anava bé, encara tinc el dietari per acabar i l’haig d’entregar avui. Es presenten a sopar, per sorpresa, el meu fill gran i la seva parella. Aniré a dormir tard, però soc feliç. L’ombra de les moreres de les nits d’estiu és dolçament càlida.

Dijous, 2 de juliol
Capvespre
No surto a caminar i dormo una estona més. Al migdia tinc una reunió literària. Projectes. Escriure. Viure. A la tarda, el cel s’ha encapotat, s’ha girat un fort vent i s’ha posat a ploure amb força. La tempesta ha fet caure un parell de testos. Ha marxat la llum i hem patit per si s’inundava el garatge.

Divendres, 3 de juliol
Tarda
Continua plovent, no sortim a caminar. Ha refrescat. Vaig a fer-me l’analítica. Veig les imatges de la benvinguda al seu poble dels jove d’Alsasua, que han obtingut el tercer grau després de 1.326 dies tancats injustament. M’emociono.

Dissabte, 4 de juliol
Nit
El govern ha decidit tornar a confinar el Segrià pels brots apareguts. Faig una marató d’hores a l’ordinador per enllestir una feina. Lluna gairebé plena i cant de granotes. Nit de cartes i riures. El temps s’atura i tota la preocupació és saber si tinc carta per seguir la partida de sisets.

Diumenge, 5 de juliol
Nit
Llevar-se tard. Dedicar el dia a reposar quan ho fas poc, té gust de glòria. Estic enganxada a la sèrie “Los 100”, una història de ciència–ficció i de supervivència. Els primers capítols em van semblar fluixos i molt tòpics, però a mesura que avança va guanyant en qualitat i els personatges agafen relleu. Tarda de revenja a les cartes i sopar de tapes. Dia complert com la lluna d’avui.