Aplaudeixo la iniciativa de més de 200 personalitats, entre elles Oriol Junqueras, que demanen que li concedeixin el Nobel de Literatura a títol pòstum a García Lorca

Dilluns, 4 de juny de 2018 Vespre En l’acte de lliurament del 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Quim Monzó va reivindicar la funció dels bibliobusos. Recordant aquell bibliobús de la seva infantesa que aparcava al bell mig de la plaça de Sants, on anava a buscar llibres, ja que a casa seva n’hi havia quatre de mal comptats. Va recordar que el primer bibliobús va néixer durant la Mancomunitat, promogut principalment per Eugeni d’Ors. Que va ser la Generalitat republicana la que va consolidar aquest model de biblioteca ambulant. I que el bibliobús que s’encarregava de proveir de llibres el front durant la Guerra Civil, el 23 de gener de 1939 amb les tropes de Franco a punt d’entrar a Barcelona, es va endur cap a l’exili Mercè Rodoreda, Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols. I acabà preguntant-se si un dia no gaire llunyà els escriptors hauran de tornar a fer servir un bibliobús per escapar de la injustícia. Quan el bibliobús Montnegre va aparèixer a Vilamajor l’any 2002, seguint el pla de bibliobusos de la Diputació iniciat l’any 1995, me’n vaig enamorar. Cada setmana podíem anar a canviar llibres. Actualment aquest bibliobús encara dona cobertura a nou localitats del Vallès i del Maresme. Des d’aquí vull agrair la gran tasca que porta a terme la xarxa de bibliobusos. A finals de 2017 n’hi havia 12, que donaven servei a molts municipis de Catalunya que no tenen biblioteca. Segons Martí Domínguez, escriptor i un dels membres del jurat del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, llegir Monzó és com prendre vitamines. I com que en aquest moment de retallada de llibertats ens en fan falta moltes, jo us vull receptar un conte d’aquest mestre de prosa acurada, irreverent i amb tocs de frivolitat. Es diu “Casa amb jardí” i forma part del llibre L’illa de Maians. Aquest conte fa que sempre que vaig per l’autopista cap a Barcelona i veig un conjunt de cases repetides arrenglerades en carrers m’enrioli només de pensar-hi. El relat ens explica la tornada a casa d’un home després de la feina, una mica perjudicat perquè ha anat a celebrar que ha acabat de pagar la hipoteca. I quan entra, després de deixar les coses i petonejar la dona, s’asseu i pensa que no la coneix, tampoc no coneix el gos que l’ha sortit a rebre ni els llibres... ni la casa. No faré espòiler, l’heu de llegir! Dimarts, 5 de juny de 2018 Migdia Avui fa 120 anys del naixement de Federico García Lorca. Aplaudeixo la iniciativa de més de 200 personalitats, entre elles Oriol Junqueras, que demanen que li concedeixin el Nobel de Literatura a títol pòstum, tot i que les normes actuals no ho permeten. I cerco al YouTube l’adaptació d’aquell Pequeño vals vienés d’aquest poeta que va adaptar i cantar com ningú Leonard Cohen. El poso una vegada i una altra, i m’emociono escoltant aquella veu greu tan profunda i aquells versos amarats de sensibilitat, perquè malgrat haver mort tots dos, la literatura i la música són eternes. Dijous, 7 de juny de 2018 Tarda Ens hem acostumat a convertir-ho tot en un reality i sovint ens oblidem dels límits. M’indigna que s’hagin fet públiques les fotografies i vídeos de l’Oriol Junqueras, en Joaquim Forn i el Raül Romeva a la presó d’Estremera. M’és igual qui les hagi publicat, i no em serveix d’excusa que no siguin ofensives. Hi ha una cosa que se’n diu respecte, i més en un moment tan dur per a aquests presos i per a les seves famílies. No es tracta d’un Gran Hermano, són a la presó. No hi han entrat voluntàriament, sinó que han estat empresonats injustament com a mesura preventiva, ja que encara no han estat jutjats. Cal que no ho oblidem i que tinguem molt present que en periodisme no tot s’hi val. Dissabte, 9 de juny de 2018 Nit Tornem a casa, els nostres fills són a la cuina, o millor dit, la cuina és plena de joves preparant sopar per emportar-se. És un goig veure tots dos germans compartint grup d’amics, i també ho és veure una cuina plena només de nois. Estan de foto, però no es tracta d’això, sinó que estiguin el més còmodes possible. Decidim sortir a treure el gos i penso en com m’agrada que se sentin a gust a casa, que les cases són per tenir-hi gent i que els joves encomanen vitalitat. Quan tornem ja han marxat, fem el nostre sopar i ens el mengem sense presses a la terrassa acompanyats del cant de les granotes, la felicitat deu ser quelcom molt semblant a aquests moments.

Aplaudeixo la iniciativa de més de 200 personalitats, entre elles Oriol Junqueras, que demanen que li concedeixin el Nobel de Literatura a títol pòstum a García Lorca

Lorca i Cohen ja no hi són, però la literatura i la música són eternes